Observant aturat.

 

El món no pots aturar-lo, però pots aturar-te tu i contemplar la meravella que tens al teu voltant. La idea no és meva, sinó d’en Josep Maria Espinàs (i tampoc recordo si era ben bé així), però avui ho he provat. M’he assegut al bell mig d’ una de les places emblemàtiques de Dublin, la Plaça central de Temple Bar (zona de marxa famosa) i he anat contemplant el que tenia al meu entorn, la gent, els moviments,els edificis,… ha estat fantàstic:

Uns ocells esbarallant-se per uns bocins de patates que havia deixat caure prèviament un infant; una parella d’enamorats agafats de la mà creuant la plaça lentament, sense pressa, amb el pas del rellotge a favor seu; un continu passeig de gent de totes les edats i races, embolcallats de diferents maneres, uns amb preocupuacions, d’altres amb alegria; un grup de turistes mig perduts rebuscant en l’interior d’un mapa poc gastat;gent sortint de l’interior dels pubs per a fumar una cigarreta ja que a l’interior està prohibit, un edifici que ben poc haurà canviat en els darrers quaranta anys,… En un racó de la Plaça, un músic fa que el meu peu comenci a bellugar-se al ritme de la seva guitarra i la seva veu engargussada, qui sap si per tant tabac consumit; a l’altra cantonada de la Plaça, cada cop que s’obre la porta d’un pub, cosa que succeix ben sovint, un cantautor ens mostra el seu repertori a l’interior, sobretot sona U2, estem a Dublin, potser vol remarcar-ho. La gent segueix passejant; els coloms han canviat de lloc, però encara lluiten: ara per un troç d’entrepà arraconat; més enamorats transiten amunt i avall, sembla que l’amor els transporta embadalits; de turistes en segueixen passant, Dublin atreu i fan fotos arreu.El músic de carrer comença a entonar l’Imagine dels Beatles, m’aixeco lentament escoltant-lo, gaudint d’aquell petit plaer, m’apropo a ell, diposito unes monedes a la funda de la seva guitarra i deixo la Plaça fins al proper cop, me’n enduc el record. 

Ha estat una estona impagable i fantàstica al mateix temps, proveu d’aturar-vos algun dia i observar tranquilament l’entorn, meravellós. 

You may say Im a dreamer,
but Im not the only one,
I hope some day you’ll join us,
And the world will live as one.”
 
    

 

[@more@]

This entry was posted in Escrits. Bookmark the permalink.

6 Responses to Observant aturat.

  1. JosepArnau says:

    No em parlis de mones, que aquí l’única que coneixen és la que fa referència a l’alchol. I de menjar, mira que van mal servits per aquestes contrades.

  2. pere says:

    Fa una mica d’enveja el teu pas del temps per Dublín, el que no en fa és la teva manca d’aliments del país (i ja he comprovat que estàs molt afamat, a veure si la teva crida fa efecte, encara que has de concretar l’adreça).

  3. Donot says:

    Avui t’has aturat i has pres atenció al voltant per què et senties bé amb tu. Segur.
    A mi em passa, això, a vegades. I és una sensació increïble!
    Salut i ptonets!
    😉

  4. Frederic says:

    Gracies pel teu comentari, JosepArnau, però avui no em sento especialment feliç, potser hauria de fer com tu, seure en un banc i mirar el món del meu voltant.

  5. isnel says:

    A mi avui també m’han dit que haig de mirar més el món del meu voltant. M’agrada molt com ho expliques, josep arnau. Bona nit a Dublin.

  6. Jun says:

    Uf, felicitats!! Seure i gaudir del que t’envolta és de milloret que pot fer une persona! Només gaudir observant el seu entorn!! Tots ho hauriem de fer!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *