Noves

Avui fare un petit descans en els posts sobre la llengua, els catalans i els Paisos Catalans, per a explicar cosetes que han anat canviant per aqui a Dublin.

Per exemple, que al pis ja no serem 2 francesos i un catala, ara serem en Giuseppe, en Josep, i en Cristopher, es a dir, un italia sicilienc, un catala no espanyol i un alemano-frances (nascut a Alemanya, de pares alemanys pero vivint des de menut a França). Dic aixo de catala no espanyol perque evdientment ja m’he encarregat d’explicar-li a ell i a son amic que els catalans no som espanyols, vaja, tot i que tenim alguns espanyols vivint a Catalunya. I jo tambe conec tota l’illa de Sicilia, la seva Historia, la seva Mafia i la politica del pais.

Per altra banda, tot i que de les darreres vegades us vaig dir que d’impostos el govern em treuria des d’un 20% a un 40%, de moment aquest mes no ho va fer pas. Tot i que depen de quan em tardi a arrivar una carta al pis, potser el mes que ve cobrare un 40% menys per questio d’impostos.

Que mes afegir? De fred encara en fa i força, crec que si em passat de 20 o 22 graus algun cop ja sera molt. No cal que em recordeu que vosaltres esteu entre 30 i 35 perque prou que ho se!

No se si recordeu un anunci de Fecs-Endesa (crec que era d’aquesta companyia), que un xicot rebia en un paquet una bombeta que l’hi havia enviat la seva filla o germana des de casa, en la distancia. Doncs be, dimecres vaig sentir la mateixa sensacio que el xicot. Els pares em van enviar una caixa des de casa, me la va portar l’encarregat del correu de la empresa a ma (ja que si hagues demanat que m’ho haguesssin enviat a casa hagues tardat molt mes) i va ser una alegria molt grossa. La capsa, que deu n’hi do el pes que feia, la vaig dur com si fos mon fill (no us ho preneu al peu de la lletra) i anava pel carrer com la dona que vaig esciure quatre linies fa unes setmanes: amb el somriure de galta a galta. En arrivar a casa i obrir el paquet, hi havia tot el que havia demanat. Embotits, llonganisses, fuets, correu, els diaris que els vaig demanar: l’Avui i el 9 esportiu (tot i ser de feia 1 setmana me’ls vaig llegir atentament com si fossin del mateix dia), la samarreta del Barça que tenia a l’habitacio i d’altres cosetes. Vaja que va ser una bona alegria i que des del dimecres tinc el rebost força ple. Quasi 3 mesos i na fent per aqui dalt.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to Noves

  1. isnel says:

    Doncs res, JosepArnau, bon profit! 😉

  2. Frederic says:

    Jo és el que trobo més a faltar quan estic fora de casa, l’embotit i el got de llet amb Colacao abans d’anar a dormir.
    Quina alegria rebre paquets de casa!

  3. JosepArnau says:

    Ben aviat que s’acabara la teca.
    Com a molt venen un diari del pais vei, a preu d’or i caducat del dia anterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *