Amb les llagrimes que no poden ni sortir dels ulls, cap a Berga (descansi en pau).
L’ultim tirabol:
Era jove, era berguedà,
estava a punt de fer vint-i-tres anys,
s’acostava Corpus, se li veia en els ulls
encesos com espurnes de Patum.
Mig poble deia que era un bon sagal,
l’altre mig que era un bordegàs,
i la noia que estimava
no li fotia ni cas.
Dimecres de Patum vam quedar
a la barana però no s’hi va
presentar,
en un revolt, amb el seu cotxe vell
va deixar la pell.
Des d’un racó sentia els gegants,
la música acompanyava
unes llàgrimes galta avall
quan vaig tornar a la plaça.
Potser va ser la màgia de la Patum,
o la barreja de la cervesa,
però aquell fet no va ser per a mi
pas una sorpresa.
Em ba semblar veure’l arribar
amb el barret i el mocador nusat,
em va dir que Sant Pere té per costum
deixar als berguedans
fer un darres salt de Patum.
Amb una mirada de complicitat
i un somriure com tenia ell sol,
de bracet agafats vam saltar
l’últim Tirabol.
+INFO: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=1&fil=46332
Ja n’hi ha prou catalans, aturem el feixisme.
[@more@]
No trobo paraules, JosepArnau, ho sento… Sento la mort del jove, i també sento ràbia, i desconcert, i penso que això ens hauria de fer reaccionar a tots plegats… Però no sé pas com…
Una abraçada…
Ostres, jo tot avui que tinc el cap a Berga…i estic amb isnel, això ens hauria de servir per a que reaccionessim tots, d’alguna manera, contra el feixisme….no tinc paraules per explicar tot el que sento…ho sento molt per al jove, i crec que ara, més que mai, ens hauríem d’unir tots!!
Vinga, una abraçada i un petonet….!
anava a escriure sobre el mateix. Quina ràbia quan me n’he enterat aquest migdia. No sé ben bé com ha sigut, però tan se val, només hi cap el dolor ara mateix.
Qui sembra la misèria, recull la ràbia!
Per desgràcia no és el primer cas, ni serà l’últim. No sé cap on anem, però estem en el nostre pais i, de vegades, et sents estranger o, simplement, només pel fet de parlar català a casa teva, et sent en perill al passar al costat d’alguns individus. La violència s’està extenent com una epidèmia i ningú fa res per aturar-ho.
Vaig sentir una tristesa immensa en llegir el que havia succeit a Berga, el mes greu es que no es pas el primer cop que passa una cosa similar a les nostres terres i podriem haver estat qualsevol de nosaltres en comptes d’aquell noi.