Avui fa dos anys de la mort del poeta Miquel Marti i Pol.
Diuen que vivim en DEMOCRÀCIA (assaig general)
- Els figurants que seuen a la dreta
de l’escenari, que s’intercanviïn
regularment amb els de l’altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d’insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l’espectacle.
Comptaré fins a tres.
–I jo?
–Un moment.
Vós… què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
Diuen que TORNA NADAL
- L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
«resulta evident que a les comissaries de l’Estat espanyol es practiquen la tortura i les vexacions com en els “gloriosos” temps en què disfrutàvem de la pau (?) que ens proporcionava una inamovible dictadura. […] Quin refotut i solemne podrimener!»
Caldrà refer el present
si volem sobreviure’ns
