Us heu plantejat quantes vegades dieu “gràcies” durant el dia? Us heu fixat amb com actuem els éssers humans, els uns amb els altres? Cada cop som més rudes, més inhumans amb els altres humans que convivim el dia a dia. Cada cop amb menys sentit de comunitat.
Aquella persona que de tant en tant veus i procures no saludar, és el teu veí, és una persona, un ésser humà, respira com tu, i viu. Les persones s’han de comportar com a persones i cada cop ho fem menys.
Estic absolutament d’acord amb la campanya a favor del civisme de l’Ajuntament del Cap i Casal principatí, això que en conec només cinc cèntims. En el meu cas em centro en el comportament individual de les persones, en la mala educació, incivisme, mals modals, que podem veure ben fàcilment per les nostres terres catalanes.
Uns mals modals que només porten a altres coses pitjors. Us heu parat a pensar mai en, com seria el món sí tothom fes el que vosaltres heu fet incorrecte? Si tothom llences la brossa a terra, si no respectessim als demes. Potser que ens estalviem el mal de cap i fem la cosa de forma correcta.
– Deixar el seient lliure del transport que viatgem per a qui el pugui necessitar.
-
Ajudar la senyora que duu el cotxet amb el nadó i va carregada de bosses, a pujar a l’autobús.
-
Donar el “Bon dia” o la “Bona tarda” al veí que et trobes a la escala tot pujant cap a casa.
-
Donar les gràcies al conductor de l’autobús un pic baixes havent arribat a port, a la fornera del pa que t’ha despatxat el pa,
-
Donar un cop de mà a qui faci falta.
-
Demanar al sense sostre que viu a dues cantonades de casa teva, fent nit al ras o bé al caixer automàtic que tant has anat, si necessita quelcom; una manta, menjar, ajuda,…
Aquests només són petits, diminuts, exemples, no n’he volgut posar de més grossos i evidents. Costen pas tant aquestes menudeses? Us heu parat a pensar mai que podríeu estar a l’altra banda, a la banda del dèbil? Deixem-nos d’individualismes arrogants que estan matant la nostra societat, deixem-nos de crits atordidors que ensordeixen les oïdes, deixem-nos de manca de respecte, d’intolerància repugnant que podreix les nostres vides, deixem-nos d’insolidaritat, deixem de deshumanitzar-nos i tornem a ser humans i civilitzats.
Estic plenament d’acord amb un a de les frases d’ Aristòtil: Sí practiques sent bo en les petites coses, això porta al millorament de la moralitat general. Ens hi posem?
[@more@]
Tant de bó tothom si posses…
Vivim en una societat tan idividualista que fa fàstic… 🙁