Ja sóc a casa.

Doncs sí, aquest migdia ja he arribat a casa. Com que feia mig any que no venia des que he aterrat amb l´avió m´he anat fixant amb la situació de la llengua, la de la terra, la catalana evidentment.

Recollint l’equipatge m´he fixat que a l’avió anavem bastants catalans, tot i això anava xerrant amb un irlandès que hem segut a costat a l’avió i no m´he fixat gaire en la llengua allí. He acompanyat l’írlandès a l’oficina d’informació turística ja que desconeixia on havia d’anar. Ni tant sols sabia l’adreça, només sabia que havia d’anar en un festival internacional de Salts de cavalls. Probablement havia d’anar al Club de Polo però només hagués faltat enviar-li i que no ho fós. Finalment hem averiguat que si que ho era, aconseguint-li un taxi, el taxista xerrava espanyol, jo en català. No ens ha fet bona pinta el preu i he preguntat a un altre taxista. L’inconscient m’ha trait i m´he dirigit a ell en lídioma dels nostres veins els espanyols. Ja no sabia en quina terra estava…. En adonar-me de l’error ràpidament he canviat i m´he dirigit a ell en l’ídioma propi de la terra, el conductor tambe ha passat al català i el colega irlandès ha acabat agafant-lo.

Jo he fet via cap a agafar l’autobús, preguntant al conductor l´home m´ha respost en català. Al cap de poc s’ha dirigit a tothom en l’idioma de l’imperio.

A Plaça Spain tren cap a Igualada, únic idioma el dels colons. A l’estació de tren d’Igualada, taxi cap a casa. El taxista tot i veure que jo només l´hi enraonava en l’idioma natural de la vila, ell en tot el recorregut només ho ha fet en espanyol. Pel que es veu no queda bé parlar lídioma del client, això si! pobre de nosaltres que ho féssim. Els colons espanyols fan prou bé el seu paper: Monolingüe irrespectuós amb la cultura i llengua de la seva terra.Cal dir-ho, de tant en tant m´ha dit alguna paraula en català com ara estiu, pluja,…

De moment encara no he vist la família, he vingut presentant-me de sorpresa, és tanta la sorpresa, que porto 5 hores a casa i encara no els he vist. Ja que he aguantat la sorpresa des de fa 2 mesos, suposo que val la pena aguantar-la un xic més oi?

Per aquest motiu parlo de la llengua, una llengua que ja he vist més viva anant a comprar el pa, uns pastissets per la família, els diaris: l’AVUI i EL PUNT i el dinar, ja que avui no tenia pas ganes de cuinar.

D’aqui a un parell d’hores cap a veure el Barça i de mica en mica anar descobrint la sorpresa: Ja sóc a casa, encara que ben aviat hagi de tornar.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to Ja sóc a casa.

  1. vell artista says:

    Caram quina fantàstica sorpresa quan arribin a casa. Benvingut!!!

  2. Interessant i simpàtic article, sí… Felicitats.

    Hauria de visitar la teva web més sovint!

    Crom el nòrdic. La Stoa. http://www.lastoa.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *