Se que darrerament nomes parlo de coses que he anat deixant, avui cambiare una mica de tema per si de cas aborreixo a la gent.
Fa uns dies cercant informacio vaig anar a parar a aquest article del diari El Mundo sobre el bilinguisme i encara que sembli mentida, no era un article que en parlava de forma negativa. L’article basicament explica l’impacte del bilinguisme en el nostre cervell i es basa en la recerca de cientifics catalans i bascos.
Llegint-lo em va venir a la memoria ja no tant sols l’impacte de les llengues en mi com a persona, sino tambe i especialment al meu fill Marcel. Comencare per mi. La meva llengua materna es la catalana, a l’escola vaig aprendre espanyol i angles, les quals parlo fluidament. Tambe parlo italia i estic apranent polones, aquesta ultima de moment nomes em defenso en converses de carrer i jo parlant com un indi a l’estil: «Jo menjar pasta agradar». Estic segur que en questio de temps podre parlar-la bastant mes fluidament (llegir i escriure ja sera una altra cosa). En el dia a dia, la meva llengua principal es l’angles, seguida del catala (la qual parlo als meus fills i pares), de tant en tant durant al dia miro de xapurrejar en polones i ocsaionalment tambe parlo en italia i en espanyol a la feina. Un cacau de llengues pero que encara m’espavilo com puc. L’unic punt negatiu es que tinc un vocabulari menys extens en tots els idiomes que no pas la demes gent (incloent-hi el catala).
El post d’avui el volia centrar en el meu fill Marcel. Ara mateix te 3 anys i 4 mesos, des dels 2 anys (o potser abans, no ho recordo exactament), que parla i parla molt. El fet de parlar pels desocits ho atribueixo (aixo es teoria meva) a una minyona que vam tenir durant 2 estius quan ell era petit i que ella parlava molt, moltissim. Des dels 2 anys que ja parla 3 idiomes: Catala, polones i angles. Des que va neixer que amb la meva esposa vam decidir que cadascu l’hi parlaria en la seva llengua. Sembla que ho vam encertar ja que enten les 3 llengues i les sap parlar totes 3. Ara mateix la seva llengua principal es l’angles, degut a la televisio (gran mestre d’idiomes), l’entorn (amb altra quitxalla i pel fet de viure a Irlanda) i que entre la meva esposa i jo parlem en angles. El polones el sap parlar fluidament (amb el vocabulari que un nen de 3 anys te) i l’ha apres amb la meva esposa i la sogra a casa, la llengua catalana es la que coixeija mes. Degut a que jo no passo tant estona amb ell i que soc el principal i quasi unic «professor» de llengua catalana.
El que em sembla fantastic es amb la facilitat que apren els idiomes. El fet de tenir 3 idiomes des que va neixer no ha estat cap problema, ans al contrari, jo crec que l’ha beneficiat i molt en el seu desenvolupament. Evidentment el seu cas no es pot pas extrapolar en tots els demes casos (ja que he vist que en questio de parla es molt mes avancat que no pas altres crios de la seva edat).
Tant sols amb aquestes linies, encoratjar a tots els pares i mares a parlar als seus fills en la seva llengua materna i a introudir als crios llengues adicionals des que son menuts. Especialment veient que amb el Marcel, sense qausi contacte amb la llengua a part de amb mi, l’ha apres sense problemes. Quan els crios son menuts son com esponges, aprenent sense ni tant sols adonar-se’n.
