Els catalanoparlants i la llengua catalana.

Una de les maneres de classificar els catalanoparlats podria ser:

1) Els ‘tant-se-me’n-fot’, que parlen el català que parlen i no tenen cap mena d’interès per millorar-lo.

2) Els del català anomenat light, que defensen un català, segons ells, ‘fàcil’, però que en realitat és un català castellanitzat. En diuen català light, però seria més exacte dir-li catanyol.

3) Aquelles persones que parlen català i que intenten millorar-lo i polir-lo cada dia. Poden ser catalans de tota la vida o immigrants que han decidit adoptar el català com a llengua de relació habitual. Podria semblar que per a aquest darrer grup el català light és una opció que els facilita l’aprenentatge de la llengua. Jo penso tot el contrari. Un cop ja han pres la decisió d’aprendre i parlar la llengua del seu país d’acollida, el ‘catanyol’ només els aporta inseguretat a l’hora de decidir si una expressió o un mot que volen fer servir és català o no. Així, per exemple, «Tot i la pluja, sortiré a passejar» no hi ha cap dubte que és correcte.

[@more@]

Aquest troç d’un article no és meu, sinó que és d’en Xavier Botet i el va publicar al Diari d’Igualada del dia 6/4/2004. Trobo que explica força bé l’actitut de molts catalanoparlants envers la seva llengua pròpia. Jo fa un temps tant me feia les faltes d’ortografia i tot, ara procuro escriure i parlar fent el mínim d’errors possible (tal i com ho faig quan escric o parlo en anglès, castellà o italià).

N’estic fart que gent que m’envolta el parli tant i tant malament, us poso alguns exemples de barberismes, a la dreta el que és correcte:

estribillo = tornada
forrar = folrar
fuga = escapada,fugida
gafas = ulleres
gasto = despesa
hebilla = sivella
hermós = formós
invadir =envair
jabalí = porc senglar
jefe = amo,cap
lio = embolic
llaga = nafra,plaga
mando = comandament
membrillo = codony
mendigo = captaire
caldo = brou
cloaca = clavaguera
cigarro = cigarreta,cigar
columpio = gronxador
chiste = acudit
chispa = guspira,espurna
dato = dada
demolició = enderroc
alfombra = catifa
amortiguar = esmorteir
arrastrar= arrossegar
arrepentir-se = penedir-se
arrugar =rebregar
asiento = seient
bebe = nadó
basurero = escombriaire
bandeja = safata
botiquín = farmaciola
enterar = assabentar
enfermetat = malaltia
enchufe = endoll
pepino = cogombre
pícaro = murri,brivall
plazos = termini
rasgadura = set
rastrero = vil
pezón = mugró
muleta = crossa
ojalà = tant de bo
pedido = comanda
parxe = pegat
pago = pagament
ninyera = mainadera
panyals = bolquers

No costa pas tant dir benzinera en comptes de gasolinera, malgrat que les dues siguin correctes.

El català és la única llengua pròpia i natural de Catalunya, les altres no ho són pas.

Recordeu: Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen.

Salvem la nostra llengua. 

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to Els catalanoparlants i la llengua catalana.

  1. Helena says:

    Tens tota la raó. Jo connec a gent que sap parlar el català perfectament, i també l’entèn i, malgrat això, no el parla i m’obliga a parlar l’espanyol. Tot i que això de que m’obliga, ja s’ha acabat, a partir de que ens tornem a veure, parlaré amb català. 🙂

    Helena

  2. pere says:

    A mi no em preocupa massa què puguin pensar els altres sobre la llengua que parlo. Jo sé el que parlo. És de les poques coses de què estic segur. Fins i tot em puc permetre castellanismes perquè sé -i si no tampoc importa massa- que ho són. I si algú encara em pregunta si sé com es diu “cebada” en català, no em sentiré culpable si no sé la resposta i li diré que jo ja fa temps que no menjo ordi, encara que tinc entès que el recentment resuscitar burro català cada vegada en necessita més. I de passada li puc preguntar si la paraula “almondigas” que acabo de veure escrita en un bar és correcta o no.
    Els que no haurien de cometre cap error són els polítics quan parlen, els propietaris d’una botiga quan escriuen o fan escriure el rètol d’una botiga, els presentadors de TV, que no fan cas als seus correctors…
    En fi, ja veus, és un tema que no té fi. Llàstima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *