Després de llegir aquest poema, he vist gent emocionar-se tant, fins al punt de plorar. Feia temps que el volia pujar al bloc. Avui m’he decidit després de llegir aquesta notícia.  

EL PLAT DE FUSTA

Un cert home va envellir,
i com més els anys venien,
més les forces li fugien,
i al fi no es pogué tenir;
i per causa de l’edat,
i del pols molt tremolós,
així que menjava, dos
tot seguit feia del plat.

Per sabut deixo de banda
com per tal causa posava
les estovalles: vessava
quasi sempre la vianda.

El seu fill, cansat d’això,
i qui és el vell oblidant,
diu cremat: «-D’aquí endavant
menja el pare en un recó.
Tanta trencadissa assusta
i més no es pot aguantà;
avui mateix menjarà
el pare en un plat de fusta».

En compliment del manat,
al pobre vell es donava
un plat de fusta, i menjava
en un recó, com llençat.
[@more@]
I això dirà fins que un dia
observà el fill un petit
que era séu, molt eixerit,
que un troç de fusta tenía,
i encara que de pocs anys,
treballava per trencar-la,
i en trencar-la i arranjar-la
hi posava el seus afanys.

-Què fas? – preguntà al xicot-.
Què es proposes? Què barrines?
I el seu fill- No ho endevines?
li respon tot palpissot,
i amb el dit posat al llavi,
«un plat de fusta, perquè,
quan tu seràs vell, farè
que hi mengis com ara l’avi».

Es cremà en sentir això
el seu pare tant i tant,
que li pegà, i tremolant,
el nin cridà amb un gran plò.
«-Com veia que al pare teu
li donaves semblant plat,
jo fer-ne un per tu he pensat
perquè tu ets el pare meu¡»
Calla el nin; el pare pensa;
al seu fill dóna un petó,
de l’avi s’en va al recó,
li agafa el plat i m’el llença;

i amb commoguda paraula
mana com un desagravi,
que en endavant tingui l’avi
el lloc preferit a taula,
i ho mana perquè repara
que és exacte i ben segur
«que el fill es portarà amb tu
com tu et portis amb el pare».

Si ets bon fill, bons fills tindràs,
el teu exemple aprendran,
que és molt veritat el refrany:

TEODORO BARÓ

Tweet