Diaris.

Sóc un apassionat dels diaris, de fet en faig col·lecció, col·lecciono diaris dels països i zones on he estat. El ritual de llegir el diari és un ritual quasi sagrat per a mi. Una de les coses que més enyorava en venir a viure a Irlanda va ser el ritual del tallat (talladet, ja que cada cop que vinc a Catalunya em sembla que els tallats i cafès d’allà baix són miniatures) acompanyat del diari o diaris. Aquí a Irlanda segueixo fent el mateix però sense cafè que l’acompanyi. El compro quasi cada dia, de camí cap a la feina, si tinc temps faig una parada per a comprar-lo i el llegeixo o a la feina, o a casa o bé al mateix autobús.

Per aquestes terres del Nord normalment escolleixo entre quatre: Daily Ireland , l’Irish Independent, l’Irish Times o el The Times. El primer, per exemple m’agrada però és massa prim. Si mai podeu llegiu-lo, és un diari que val la pena, fet a Belfast però fet defensor 100% de la unitat de les dues Irlandes. És tot un plaer llegir un diari que parli alguna notícia de Catalunya, dels catalans i no digui ni un mot d’Espanya. Ni tant sols els diaris catalans ho fan això!

El diari que més compro és l’Irish independent. És un diari seriós, amb molta informació sobre el que passa, massa pro Berti Ahern i Fiana Fail (cap de la república i el seu partit polític) i amb poca informació del món, sovint amb un parell o tres de pàgines en tenen prou.

El que més havia comprat d’un temps enrere fins ara, és el diari Britànic The Times. Per una raó ben senzilla, la poca qualitat dels diaris de l’illa on visc. És un diari que m’agrada, fiable, juntament amb el The Guardian, dos bons diaris de qualitat. El problema és que duen massa informació britànica, prefereixo estar informat del país on visc, no del país veí.

El seu germà veí, és el diari irlandès The Times. Un bon diari, com son germà, però d’aquest no me’n agrada el format. Només el fan en format llençol, per mi, acostumat a la nostra mida, el trobo massa gran i incòmode de llegir. Tot i això quasi tots els diumenges el compro, donen un bon suplement, sobretot pel que fa a cultura com pel que fa a altres apartats.

Fa un parell de setmanes, en un pub, precisament vaig conèixer un periodista del diari The Irish Times. Jo l’hi vaig dir que es una de les professions que mes m’agradaria fer, que justament per ben poques dècimes no vaig aconseguir la nota de tall per a estudiar-ne la carrera. El xicot em comentava que ell no en tenia pas d’estudis. De fet aquí a Irlanda no hi ha la titolítis que tenim nosaltres, la gent fins ara no estudia mes seriosament. Es va presentar a la redacció del diari tot dient que faria el que fes falta. Després d’uns anys allà segueix, al peu del canó. Ja és ben cert allò de, si quelcom vols, lluita per aconseguir-ho, creu que pots fer-ho i ho faràs.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Diaris.

Sóc un apassionat dels diaris, de fet en faig col·lecció, col·leccio no diaris dels països i zones on he estat. El ritual de llegir el diari és un ritual quasi sagrat per a mi. Una de les coses que més enyorava en venir a viure a Irlanda va ser el ritual del tallat (talladet, ja que cada cop que vinc a Catalunya em sembla que els tallats i cafès d’allà baix són miniatures) acompanyat del diari o diaris. Aquí a Irlanda segueixo fent el mateix però sense cafè que l’acompanyi. El compro quasi cada dia, de camí cap a la feina, si tinc temps faig una parada per a comprar-lo i el llegeixo o a la feina, o a casa o bé al mateix autobús.

Per aquestes terres del Nord normalment escolleixo entre quatre: Daily Ireland , l’Irish Independent, l’Irish Times o el The Times. El primer, per exemple m’agrada però és massa prim. Si mai podeu llegiu-lo, és un diari que val la pena, fet a Belfast però fet defensor 100% de la unitat de les dues Irlandes. És tot un plaer llegir un diari que parli alguna notícia de Catalunya, dels catalans i no digui ni un mot d’Espanya. Ni tant sols els diaris catalans ho fan això!

El diari que més compro és l’Irish independent. És un diari seriós, amb molta informació sobre el que passa, massa pro Berti Ahern i Fiana Fail (cap de la república i el seu partit polític) i amb poca informació del món, sovint amb un parell o tres de pàgines en tenen prou.

El que més havia comprat d’un temps enrere fins ara, és el diari Britànic The Times. Per una raó ben senzilla, la poca qualitat dels diaris de l’illa on visc. És un diari que m’agrada, fiable, juntament amb el The Guardian, dos bons diaris de qualitat. El problema és que duen massa informació britànica, prefereixo estar informat del país on visc, no del país veí.

El seu germà veí, és el diari irlandès The Times. Un bon diari, com son germà, però d’aquest no me’n agrada el format. Només el fan en format llençol, per mi, acostumat a la nostra mida, el trobo massa gran i incòmode de llegir. Tot i això quasi tots els diumenges el compro, donen un bon suplement, sobretot pel que fa a cultura com pel que fa a altres apartats.

Fa un parell de setmanes, en un pub, precisament vaig conèixer un periodista del diari The Irish Times. Jo l’hi vaig dir que es una de les professions que mes m’agradaria fer, que justament per ben poques dècimes no vaig aconseguir la nota de tall per a estudiar-ne la carrera. El xicot em comentava que ell no en tenia pas d’estudis. De fet aquí a Irlanda no hi ha la titolítis que tenim nosaltres, la gent fins ara no estudia mes seriosament. Es va presentar a la redacció del diari tot dient que faria el que fes falta. Després d’uns anys allà segueix, al peu del canó. Ja és ben cert allò de, si quelcom vols, lluita per aconseguir-ho, creu que pots fer-ho i ho faràs. Salut i lectura.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *