A Manuel de Pedrolo.

Avui fa 4 mesos i quinze anys que mori l’escriptor catala Manuel de Pedrolo, un dels escriptors mes prolifics i innovadors de la literatura contemporania. Nomes n’he llegit 3 llibres de vora un centenar que en va escriure.

Fa una estoneta n’he estat llegint uns fragments dels seus diaris, si podeu, feu-m’he cas, feu-los un cop d’ull (a la part de sota de l’enllaç que he posat). Tant de bo actualment tinguessim escriptors que diguessin les coses tant clares com ell. No tant sols a nivell nacional, evidentment independentista, sino tambe deia les coses clares a nivell social.

(…)

Continuen abundant les persones que, instal.lades al nostre país des de fa un grapat d’anys, ignoren el nostre idioma i, malgrat això, no paren de declarar que estimen d’allò més Catalunya. Per la meva banda continuo preguntant-me què deuen estimar si en la manera de ser d’un poble s’hi penetra sobretot per la llengua i res, ni persones ni pobles, no poden ser estimats sense conèixer-los i acceptar-los.
És cert que hi ha molts homes per als quals "estimar" una dona és subjectar-la, dominar-la, fer-ne "ús". Em sembla que aquests grans enamorats de Catalunya no els han d’envejar res. Hi ha doncs un equivalent "nacional" del masclisme. (…)

4 de febrer

La societat "premia" els autors que més bé la representen. Si la societat és submisa, com la nostra, enlairarà els escriptors que més bel.licosament defensin aquesta submissió. Un Bru de Sala, per exemple, no es trobaria en tan bon camí de "triomfar" si no hagués adoptat les posicions de la classe catalana que domina la política i el món eco nòmic. Allò que potser hi ha de particular en ell és que té molta pressa i, doncs, s’ha de distingir més (….)

Recordo que "El mecanoscrit del segon origen", va ser un dels primers llibres que vaig llegir. No dubto pas en dir que em va deixar bona petjada i de ben segur devia ser la primera espurna per a fer-me adicte a la lectura com soc.

Be, des d’aquestes linies, retre un petit homenatje a aquest gran escriptor que ha donat la literatura catalana i que, malauradament, sembla que ens volen fer oblidar.

Salut i llibertat Manuel.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

5 Responses to A Manuel de Pedrolo.

  1. frederic says:

    No en tenia ni idea d’aquesta efemèride i això que en Pedrolo havia estat un escriptor de capçalera per mi quan era petit (desprès de l’Enid Blyton)

  2. Rem says:

    Pedrolo és l’escriptor més independent de la literatura catalana del segle XX, un escriptor difícilment etiquetable, perquè era profundament original. No he llegit res d’ell (i n’he llegides força, d’obres seves) que no m’hagi interessat per una raó o per una altra. Us recomano emfàticament qualsevol cosa de Pedrolo.

  3. D’En Pedrolo em vaig llegir ja fa molts anys un relat curt titulat JOC, bastant surealista, que em va encantar. Va sortir publicat en uns llibrets que editava L’AVUI. Li ho vaig deixar a alguna persona que ja no me’l va trobar. Donaria no se què per recuperar-lo; malgrat tot suposo que, ara que me n’he recordat, si el busco publicat en un altre format suposo que el trobaria. En guardo molt bon record.

    Salut i llibertat!!!

  4. Laia says:

    M’encanta Pedrolo. Et recomano (si es que no te l’has llegit) Joc brut!. es un llibre fenomenal :).
    El Mecanoscrit també em va agradar força, i Mossegar-se la cua també

  5. JosepArnau says:

    Gracies pel suggeriment Laia, justament Joc Brut es dels que m’he llegit i tambe el recomano.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *