Fa temps que no xerro de cinema, aixo que hi vaig dia si dia tambe. Avui recomenare alguna de les darreres pel-licules que he vist per Dublin darrerament. Abans pero dir que la targeta il-limitada del Cine World de Dublin es la millor inversio que he fet des que estic a Dublin i amb molta diferencia.

Be, començo amb les pel-licules:

En primer lloc, tot i que fa quasi un mes que la vaig anar a veure, un documental, la veritat es que es el meu genere favorit i des que estic a Dublin ja n’he vist uns quants amb els que he gaudit prou. Aquest darrer que m’ha agradat es sobre el medi ambient i el presenta l’ex aspirant a president als Estats Units Al Gore. Es diu An inconvenienth Truth (Una veritat inconvenient) i just a ma dreta d’aquest bloc des de fa uns dies en podeu veure el trailer. Bona part del que veiem ho sabem, pero realment esta molt ben explicat, amb humor i bons exemples, a banda de veure com certs politics no tant sols serveixen per fer de politics sino que se’ls pot treure bastant de profit. Un bon exemple a seguir l’Al Gore, tant de bo els nostres politics i d’altres politics amercians fessin el mateix.

En segon lloc una que la vaig veure ahir pero feia dies que volia anar-hi ja que me’n havien parlat prou be. Es titula The departed i es de les poques darreres made in Hollywood que valen la pena de veure. Es el darrer film d’en Martin Scorsese el qual compta amb un bon arsenal de bons i bones actors. En Jack Nicolson amb un paper excel-lent que sembla que com mes anys millor sigui, en Di Caprio i en Matt Damon repertint-se els papers centrals juntament amb en Nicoloson amb una molt bona actuacio i la Vera Farmiga radiant, junatment amb una bona pila d’altres actors que deixent la pel-licula a una molt bona alçada. Un film de policies que definitivament agradara.

[@more@]

La darrera per avui, no es una pel-licula excel-lent i segurament no passara a la historia del cinema pero no esta pas malament veure-la. Es diu Little miss sunshine i l’he triat perque no es pas la tipica pel-licula americana, tot i que si en reflexa prou be el taranna de certa part de la poblacio. Al film, amb bons tocs d’humor i sopreses, veiem perfectament retratat fins a quin punt de cinisme pot arribar la capacitat humana ens certs aspectes. Familia, ambicio i poder reflexats amb bona ironia per part del director.

En una hora me’n vaig a veure una altra que ha d’estar prou be, The History boys. Ja us explicare que tal.

Tweet

Fa temps que no parlo de cinema oi? Des que estic a Irlanda tinc una nova passio, el cinema.Haure anat a veure unes 70 o 80 pel.licules. Hi ha truc. En els cinemes www.ugc.ie (actualment Cineworld Cinemas), els quals em queden a 10 minuts de casa i tenen 17 sales, tenen una opcio en la que pagues 17 Euros i pico i pots anar a veure tants films i tantes vegades com vulguis en un mes. A mes a mes, si no m’erro (i no ho digueu a ningu), en el succesius abstactes bancaris que m’han anat arribant ni tant sols em cobren la quota mensual.

Be, volia parlar de cinema. De totes les pelicules que he vist en els darrers 9 mesos, no pas gaires en salvaria. Crec que pel fet d’haver-ne vistes tantes i sobretot perque moltes son "americanades" (sense corbata pero), m’ha fet alçar massa el llisto pel que fa a qualitat.

El que si que he vist bastant, afortunadament, son documentals. De les ultimes 7 vegades que hi he anat, 4 ho son (potser ha estat coincidencia), a banda que segurement competiran pels oscars, almenys un parell d’ells.

Ahir al mati (abans d’anar a treballar!!!), vaig anar a veure "The march of the penguins", un documental extraordinari sobre el mon dels pinguins i les seves paripecies per a salvar la especie. De debo que val la pena de veure, afegir que la veu en off es la d’en Morgan Freeman, excel-lent.

Tambe no fa molt vaig veure (tot i que fa dies que estaven al cinema, n’he estat 10 fora de vacances), "Mad Hot Ballroom". Tambe em va agradar bastant. Es situa a Nova York, en les zones mes marginals Queen, Brooklyn,…. els alumnes de tot un seguit d’escoles, moltes d’elles amb alumnes que segurement poden acabar al carrer i amb problemes, competeixen per tal de guanyar el concurs de ball contra la resta d’escoles. Sembla una historia senzilla, pero l’entrellat no es pas tant senzill. Us agradara.

Aquesta tercera es irlandesa i s’anomena "PAVEE LACKEEN", probablement ni tindreu la oportunitat de veure-la als cinemes d’alla. A Irlanda els gitanos s’anomenen "travellers", viatjans. Aquesta es la historia, d’una noia que n’es, durant unes setmanes les cameres la segueixen, tant a ella com a la seva familia. Podem veure com la pobresa es ben igual a tots els llocs, fins i tot aqui, actualment un dels paisos mes rics d’Europa.

[@more@]

Tweet