I si…
-Un dia deixéssin d’existir els exèrcits. Que tots els milers de milions que s’hi destinen fóssin per erradicar la pobresa, construir hospitals i per a la investigació científica (i no per la investigació militar), entre moltes d’altres causes.
-Un dia deixéssin de fabricar-se armes, tancs i altres monstruositats semblants que tant de mal han arrivat a fer. I poguéssim esborrar dels diccionaris del món la horrorosa paraula GUERRA.
-Un dia cada un de nosaltres donéssim com a mínim 1 sol Euro.TOTS.
1 Euro X 6 milions de catalans , 1 Euro X 11 milions dels Països de parla catalana , 1 Euro X tota la població d’Europa = Molts i molts milions d’Euros per arreglar el món, que els humans hem espatllat. (tant el món de costat de casa, com el de més enllà, que sovint no volem veure i si pot ser, oblidar aviat que allí hi ha molts problemes). Tant sols com a mínim per 1 Euro!!!!!! Què és un Euro? i un Euro al mes?? Són 12 Euros, que ens els gastem en quaslevol rucada.
-Un dia no haguéssin de succeïr tragèdies, com aquesta darrera del Tsunami, per a què TOTHOM actués com a humà racional que és i no pas com a . (No va pas per tothom)
-Un dia poguéssim veure com es compleixen els Drets humans i no haver de veure tanta hipocresia diària.
I si… totes aquestes coses i tantes i tantes, d’altres que em deixo (i que segurement no acabaria mai), no fóssin una simple utopia?
La paraula utopia es, a dia d’avui, sinònim d’alguna cosa quasi impossible d’aconseguir, però en els seus orígens aquest era el nom de la mítica terra on la Justícia, la Solidaridat i l’Amor es conjugaven per a resultar una societat perfecta. Totes les cultures humanes han imaginat les seves pròpies Utopies; des de la espiritual Shangri-la fins a la somiada Atlàntida, passant pels paraisos celestials de cada religió.
La utopia és allò que no existeix aquí i ara, però que hem de divisar en l’horitzó per aconseguir com a objectiu. Per a què una utopia deixi de ser-ho, cal començar a imaginar-ho. Tot és possible, mans a la màniga!
[@more@]
Senzills i anònims utòpics han fet grans coses per la Humanitat. Suposo que només cal creure’s una utopia d’aquestes que dius, arromangar-se i posar-s’hi. I no escoltar-se les preguntes que et surten de dins: i el temps? i els diners? i això? i allò altre? Perquè, mentre ens les escoltem i intentem contestar-les, perdem el temps (Uf, que maques que són les paraules!!!)
I si un dia, com en tibetà, la nostra llengua no conegués el concepte DEIXALLA??
«ella está en el horizonte, me acerco dos pasos. Ella se aleja dos pasos, camino diez pasos, y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopia? Para AVANZAR.
(E. Galeano)