Avui fa mig any que estic a Irlanda (avui no fare balanç), on tambe es lluita per la nostra causa. Ben aviat hi haura noves interessants, aqui un petit avenç:

-A Dublin ja oneja la meva estelada. Des d’aquest mati a la finestra de la meva habitacio hi oneja la senyera estelada. Es un carrer prou transitat i es veu força be. Si quan va morir el Papa, els polacs van poder posar la seva senyera, els altres polacs tambe devem poder posar la nostra.

-Per altra banda a la biblioteca de Dublin des d’aquest mati ja hi ha dos llibres mes en llengua catalana. Dels primers cops que vaig anar a la biblioteca principal de Dublin, en veure els llibres en llengues estrangeres, entremig d’ells n’hi havia alguns en catala. Avui he tornat a la biblioteca i he fet donatiu de dos llibres mes en la nostra llengua. L’estrany, d’Albert Camus i Histories naturals de Joan Perucho. A partir d’avui, vigilia de la Diada Nacional de Catalunya (no ho he pogut fer el dia de la Diada ja que esta tancada en diumenge), hem fet un pas endavant, ja tenim 10 llibres en la nostra llengua i , a mes a mes, he comentat als responsables de la biblioteca que tenien uns quants llibres en llengua catalana; pero no estaven classificats com a tals. Ben aviat, si mai aneu a la biblioteca principal de Dublin podreu veure:

Tenim llibres en altres llengues (o quelcom similar):

En frances, al costat de la bandereta, en alemany i la seva corresponent bandereta, en italia i la bandera tricolor,… en catala (suposo que tambe la nostra senyera).

-Per altra banda fa un temps pretenia commemorar la Diada Nacional reunint el maxim de catalans d’arreu. Finalment, no sera ben be aixi, ja que ha estat una mica complicat la organitzacio. Dema hi haura trobada de catalans pero sera entorn al partit del Barça.

Tanmateix, estic encapçalant la creacio del nou Casal Catala de Dublin. Em vaig posar en contacte amb la Generalitat de Catalunya i ja tinc la informacio necessaria per a tirar el projecte endavant. De moment ja tenim web: www.catalansadublin.com (en construccio). No dono gaire informacio mes, ja que es tota una primicia.

Acabar amb una poesia, en el dia que fa 6 mesos que vaig venir a Irlanda crec que es l’adequat:

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902)

L’EMIGRANT

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

III

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!

P.S: Siusplau, aneu al apartat de ma dreta anomenat albums i escolteu el primer poema, cada cop que l’escolto les llagrimes cauen cara avall.

[@more@]

Tweet