Malgrat encara siguem una de les darreres colonies (no pas de perfum, sino mes aviat de les que fan cert tuf) d’Espanya, els espanyols deuen creure que tenen tot el dret a seguir insultant-nos, robant-nos (espoli fiscal brutal),… com si res no passes.
Certes actituds rancies espanyolistes envers Catalunya, son mes propies de ments degenerades carregades d’odi que no pas de persones humanes.
De l’Estatut basc en digueren que no podia seguir endavant, a banda de milers d’atrocitats que digueren, pel fet que no representava la poblacio basca. Quan superava el 50 % del Parlament basc. En el cas principati, el 80% del Parlament (organ que representa el poble catala) digue SI a aquest Estatut (un Estatut que per mi son escorrialles, es un petit pas endavant imprescindible per a l’agonia de Catalunya). Em diran que no representa el poble catala, aquests bordegassos?
A banda de la colla de gossos que lladren des de la nostra metropoli veina Espanya, el mes fotut es la porqueria que tenim a casa. A casa es on tenim mes feina a fer.
Es inverossimil, que una colla de potuls et diguin blanc i l’endema et diguin negre, just quan van a llepar el cul a la metroploi. Una mica de coherencia, Sr. Montilla, Maragall i Cia. Fa segles que Catalunya, els Paisos Catalans, som una nacio, tant si ho diu un paperot com si no. El que es infumable es que segons aquests senyorets del PsoE catala (Partido Espanyolista, la S i la O sobren), abans d’ahir Catalunya sigui una nacio i avui ja no ho sigui. No fotem collons!! Ben mirat, potser volen corregir l’error, la nacio no es pas a la regio del Principat, sino que va, com es prou conegut, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maho.
I del robatori fiscal, que me’n dieu. Els calers dels meus impostos els vull a la meva terra, per a la meva gent, com els paisos normals. Ja fa massa anys que alimentem la metropoli. Potser ha arrivat l’hora d’abandonar cobardies i dir PROU, no?
Cal que digui el cami a seguir, senyores i senyors?? S’acaben els problemes: Independencia.
[@more@]
Jo passo de drets històrics, de nacionalismes, si vols, i del que sigui. Només sé una cosa, els catalans volem ser un poble lliure; que no tenim dret? Independència és l’única cosa que hem de reclamar i lluitar per ella. No li han donat a altres paisos d’Europa: Letònia, Ucrania, etc., per quins collons no a Catalunya. El rei, trista figura d’aquell regne espanyol sempre diu que s’ha de salvaguardar la indisoluble unitat dels pobles que formen la pàtria comuna de tots els espanyols; i de pas guarda les seves fortunes extretes de les nostres carteres. Què pinta aquest tio aquí. Que plegui, no volem reis, no tenen sentit, avui dia, els reis, personatges que regnen per la «Gràcia de Déu». Independència ja! Si tens temps mira el meu últim post sobre la darrera cagada d’en Maragall.
Tu has dit la paraula clau…
L’has clavada plenament. Aquest estatut és una goteta de res, que potser només ens servirà per avançar uns centímetres. Però sobretot ens servirà per obrir els ulls de molts catalans i catalanes que veuran com el seu estimat PSC és més PE (ni O ni E) que una altra cosa. I si som més que veiem que amb espanya no hi ha res a fer, serem més NACIÓ, voldrem més DINERS nostres i al final serem més els que voldrem la INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS.
Tot plegat em posa de molta mala lluna…
A poc a poc vaig topant amb blogs de catalans que són com jo dic a la diàspora. Llegint alguns dels teus textos em retrobo en les sensacions i sentiments que tu vas esmentant. De les vacances passades a casa, de «l’insomni» la nit abans de tornar-hi, d’encandilar-me sentint parlar de forma regular la meva llengua… És cert que on jo hi sóc em sento plenament adapatada, però manca alguna cosa, i en el meu cas no es tracta sols de la terra i de la llengua, sinó del reconeixement de qui sóc i a quina cultura pertanyo i defenso dia a dia en cada una de les meves manifestacions personals. Llàstima que aquells que ho han de fer no tenen la mínima convicció del que som i volem. Continuo a les barricades, com sempre.
Són ells, els nacionalistes espanyols, els que es fan ser cada vegada més radicals. Si no ens volen, que ens deixin lliures!