Abans d’ahir parlava amb una bona amiga grega. Em parlava de la seva terra, la seva gent, la seva cultura, la historia, la literatura, la poesia, en Kavafis… Jo li explicava la meva terra, la meva gent, la meva cultura, la historia, la literatura, la poesia, tambe d’en Kavafis…
Avui a Dublin queien petals blancs del cel, petals de neu
TALMENT HE CONTEMPLAT…
La bellesa, talment l’he contemplada,
que tinc la vista plena de bellesa.
Línies del cos. Llavis vermells. Membres voluptuosos.
Cabells talment d’estàtues gregues presos:
que sempre feien goig, fins si no els pentinaven,
i queien, una mica, per damunt dels fronts blancs.
Cares d’amor, com les volia
la meva poesia:
en les nits de la meva jovenesa,
secretes en les meves nits, quan anava a trobar-les.
[@more@]
