Darrerament he d’agafar bastant l’autobus, per sort tinc la parada ben aprop i amb poca estona d’espera en tinc prou. Al mati a primera hora, l’espero ben adormit, amb prou feines tinc temps d’aixecar el braç a mitja alçada, tot obrint la ma i aturar-lo. Alli mig endormiscat i amb força fred encara al cos, m’arrupeixo com puc tot esperant la meva parada per a baixar. A vegades acompanyat per un llibre, a vegades acompanyat per la musica, sempre acompanyat per la son. Ni mes ni menys que 45 minuts de trajecte. Les esperes mai m’han agradat, tot i que soc prou conscient que no es pas el meu fort la puntualitat i jo tambe he fet esperar bastanta gent, que hi farem.

Per altra banda, una de les coses fotudes d’agafar aquest transport a Dublin, es que has de pagar amb el preu exacte. No tornen el canvi! Hauria de pagar 1,75 pero pago 1,50 Euros per cada trajecte, i algun cop he hagut de pagar 2 Euros ja que no tenia menys cales. Quan pages de mes, al bitllet que et donen, l’has de guardar i anar a la seu dels busos per a recuperar els diners.

Al tornar la cosa ja es diferent. Cua esperant el bus, cua per a pujar i la son ja no hi es tant. Estem a mitja tarda, havent plegat de la feina, amb companys i compoanyes d’aquesta que fan el mateix recorregut. Al sortir, cal agrair al conductor/a el passeig que ens ha fet, tot i patir algun ensurt ben sovint, arrivem sans i estalvis, i fi de trajecte.

(a la imatge un bus de Dublin dels que agafo cada dia de feina, acompanyat per un home que aguanta una pancarta enunciant quelcom, d’aquests personatges curiosos en sovintejen bastants, la majoria per aixo, dempeus).   

[@more@]

Tweet