Darrerament no escric quasi mai, no escric perque no hi ha quasi novetats. Segueixo cercant feina, tot i que nomes he fet dues entrevistes de les quals encara n’espero la resposta (teoricament dilluns em contesten).

De la primera entrevista, si nomes fos per la entrevista cara a cara suposo que m’haurien agafat,ja que fins i tot em vaig sorprendre del fantasticament que m’havia anat, pero hi havia cinc parts en total per a passar i en una d’elles (la primera part) els nervis em van passar un xic de factura. Tot i aixo pel que tinc entes la part mes important era l’entrevista cara a cara.

Erem unes 10 persones (si no m’erro el dimarts n’hi havien hagut 10 mes), de diferents paisos d’Europa, era a les 8:30 del mati i vaig arribar bastant amb temps, en posar-me a parlar amb algun dels altres candidats em van entrar les paranoies pel fet de veure l’obra de teatre: El metode Gronholm. Vaig estar uns cinc minuts pensant, i si la persona amb qui estic parlant es un "tapat" de l’empresa. Paranoies vaja….

Una de les proves era la discussio en grups de 5 sobre la importancia d’uns 17 termes que ens havien donat per escrit, tot acordant entre tots els que consideravem mes importants i els que menys.D’aquests 5 erem un catala (jo mateix), un frances, una alemanya, un italia i una espanyola. Potser per casualitat o perque era la persona que portava pitjor l’angles, els 4 ens vam aliar contra l’espanyola (hehehe, aixo que no haviem pactat res d’antuvi ni sabien la meva "afinitat" envers el pais vei). La pobra es va quedar de pedra en sentir quan parlavem entre nosaltres i en comentar d’on erem vaig dir: Soc catala, no soc espanyol.

Be l’altra entrevista era per un Hotel bastant "pijet" per cert, tot i que no era el que m’esperava. Ja veure’m com anira. Seguire informant, per altra banda na Unimel ja ha trobat feina, era la novata i en 10 dies ha enllestit: feina i pis.

Fins aviat.

[@more@]

Tweet