Normalment a les coses que són de franc, els fem ben poc cas i no les valorem tal i com es mereixen. En canvi si ens ha tocat pagar-ho, ja és una altra cosa i ho valorem força més, o almenys hi posem més atenció.
Us en poso un exemple: Fins fa ben poc, tots els internautes teniem l’accés de franc, a tots els serveis del web del Diari d’Igualada. A casa el diari el comprem igualment, però de tant en tant feia un cop d’ull al web, sobretot per a cercar-hi articles anteriors. Doncs bé, avui en obrir el web, m’he trobat que s’ha de pagar per a poder accedir a qualsevol part de les que t’ofereix l’edició digital del diari.
Evidentment els serveis gratuïts que m’oferien abans, no els feia ni cas, tot i gaudir-ne fent-ne ús.
Això ho veiem amb altres casos, com en els pamflets diaris tipus 20 minutos, Metro o derivats que donen gratis pel carrer. Una fullejada ràpida i ja està, a vegades fins i tot ni això. També ho veiem en moltes d’altres casos, no necessàriament en els mitjans de comunicació, pensant-hi en venen un munt al cap.
Tot això ve al cas, pel tema d’ un Euro per visita mèdica, proposada al mes de juliol passat per la consellera de sanitat i que finalment no s’ha dut a terme. Tenia ganes de parlar-ne, ja que quan tocava no vaig fer-ho. Ja ho diuen que més val tard que mai.
Actualment els serveis mèdics (deixant de banda la qualitat, que això portaria a escriure bastantes línies més) són gratuits, però per aquest fet de ser-ho no es valoren pas. I s’arriva a uns límits de saturació, per l’abús indiscriminat que part de la població en fa.- Com que és gratuït, hi anirem dia si, dia no, pensen tots cofoïs – Pel fet de fer pagar una mínima quantitat, faria que tota aquesta gent que n’abusa sense necessitat, deixéssin de fer-ho. I potser l’importantíssim dèficit sanitari, es podria reduïr.
Tot i que, en primer lloc segons el meu parer i sense dubtar-ho, cal que els nostres polítics treballin per aconseguir el concert econòmic d’aquest, ja antic desequilibri fiscal, i si pot ser l’autodeterminació, millor que millor. Que ja n’hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure. Però això darrer ja són figues d’un altre paner.
[@more@]
Totalment d’acord amb tu, conec personas que’n fan ùs dia si y un altre tambè per cualsevol motiu.
Jo en cinc anys hi he anat cinc cops, lo normal per sort y que continuï
Jo, en cinc anys, no hi he anat cap cop (per a mi).
Però conec el problema i te’n faries creus de quanta gent n’abusa (sobretot els jubilats, i no tic res en contra dels maltractats jubilats). Un euro encara em sembla poc. Així els qui van a pasar-hi l’estona (i els hi agrada explicar les seves malalties i ningú els escolta) se n’anirien a fer petar la xerrada en un lloc que no ens costés tants diners.
Home, gratuïts, gratuïs, els serveis mèdics, no ho són pas. Bé que ens treuen una part del nostre sou, cada mes, per pagar-los. Però que hi ha gent, i no només jubilats, que hi van a passar l’estona, segur. I a xafardejar, també. Un dia, al meu CAP (que és molt petit, molt, i tothom es coneix), entra una coneguda, em mira i em diu, davant de tothom i ben alt: tu per aquí? que no et trobes bé? què et passa? Només faltava que la infermera em donés un altaveu per escampar per tota la consulta quina era la meva malaltia. Recordo que li vaig contestar: no, res, és que vinc a xerrar una estona amb el metge, que està molt bo. Ella, i els altres, hi van posar una cara que quan hi penso, encara em faig un tip de riure.