Un ruscall espurnejava, acompanyat d’altres tions a la llar de foc. La claror de les flames il.luminaven la sala, donant un joc de colors a l’interior. Ressaltava la obscuritat per damunt dels raigs lluminosos. Un joc d’ombres ocultaven els clarobscurs del dia. No calia simular, massa feredat acompanyava, preludi de l’abisme insondable del dolor proper. Ni el penediment no valia, ja tot era perdut. Afebliemnt, tristor, finalment tot s’esvaní. Reduit al silenci.
El foc s’apagà lentament, ni un mot més, ni una espurna més. La fi dels sufriments.
[@more@]
