Doncs be, el que explicare no es una llegenda urbana, sino que em va succeir dilluns passat a Budapest. Sobretot ho explico per tal de que no l’hi succeeixi a ningu mes. Com be sabreu, m’encanta viatjar. Com que mes d’un cop ho he fet sol per aquests mons de Deu, m’acostumava a mirar els consells de seguretat per internet en advance. Ens tots els paisos que he estat mai m’havia passat res a excepcio d’un petit furt de vora 10 Euros (aleshores lires italianes) fa 6 anys a Roma. En aquest cas no vam mirar res. Be, començo la historieta:

Tot va començar dilluns al mati, vam esmorzar a Bratislava, vam agafar el cotxe direccio Viena, alli vam dinar i com que teniem temps, vam fer via cap a Budapest on vam sopar despres d’haver fet una visita durant unes hores per la ciutat. Jo ja havia estat a Budapest l’estiu passat i aixi l’hi vaig ensenyar la ciutat al company de viatge. En havent fet un mos, jo i el meu amic ens vam dir d’anar a fer una cerveseta i en acabat tornar cap a Bratislava abans es fes fosc. Estavem caminant per un dels carrers mes turistics de la capital hungara ple de botigues i gent, quan de sobte un parell de noies ens van aturar i ens van dir: "Ei nois, no sabeu pas cap pub irlandes a Budapest?"

Nosaltres tambe estavem buscant un pub i vam iniciar una conversa. Amablement ens van oferir d’anar a fer una copa els quatre junts, haviem tingut un dia fantastic i vam pensar perque no…Ens van comentar que era el seu primer dia que estaven a Budapest i que eren de Romania. Cal dir que tenien un angles força pobre. Vam seguir caminant i al cap d’uns metres ens van comentar que elagu els havia mencionat un pub que podia estar prou be tot just alla a la vora. Com que nosaltres no en coneixiem cap vam accedir a anar al pub que havien comentat.

Si tot semblava una mica estrany, en entrar alli encara mes…Resulta que per entrar al pub/local havies de pujar a un asensor de vidre i estava situat a la primera planta. Vam entrar i estava quasi buit. En venir la cambrera a demanar que voliem ja havia demanat una cervesa, les romaneses van demanar 3 cocktails (2 per elles i un pel meu amic), 4 xupitos (un per cadascu) i 2 red bulls. Una mica estrany fer tanta comanda de cop, pero vaja no en vam fer massa cas.

Mentrestant seguiem parlant, jo amb una de les romaneses i el meu amic amb l’altra. En conversar amb ella deseguida vaig sospitar de quelcom estrany. No se pas com pero mes mes o menys facil veure quan algu menteix tot i que de ben segur a vegades m’equivoco. Algunes contradiccions i poca aigua clara en les paraules. De seguida devia veure que l’havia enxampat, el que passa es que les meves sospites no anaven encarrilades correctament.

Les dues noies demanaven beure quasi sense parar (no se si alcohol o no) i intentaven que nosaltres dos tambe bebessim. A nosaltres ens va salvar el fet que haviem de tornar cap a Bratislava el mateix dia i haviem de conduir que sino….no em vull pas ni imaginar.

El desenllaç de la picaresca es ben senzill. Al decidir que no voliem estar mes en aquell pub vam demanar el compte, teoricament en estar a Budapest (Hungria) ens hauria d’haver costat ben barat. Quatre beures en un pais on tot es relativament economic. Pero la sorpresa va ser en veure que ens va fer arribar una factura per 400 Euros. Si, si, 400 Euros!! (Be, en la moneda del pais eren uns 100.000 florins i escaig… Pel que he anat sabent mes tard, res en comparacio amb l’altre gent que els ha passat). Evidentment la cara de sorpresa va ser monumental i no duiem pas els diners. De seguida ens vam adonar que aixo es una estafa que fan a tants turistes com poden. Teoricament els emborratxen tant com poden, elles tambe consumeixen a sac i a l’hora de pagar la factura puja mes que en el pais mes car del mon. Sense que li diguessim gran cosa la cambrera ja es va encarregar de deixar-nos anar el rotllo que normalment fa a l’altre gent que han estafat. Ens digue que en tot moment la carta amb els preus havien estat damunt de la taula i que calia pagar la factura.

Per suposat les dues romaneses formaven part de l’estafa. En pocs moments haviem de fer front a un bon mal de cap. Vam decidir de pagar el que nosaltres haviem consumit (moltissim menys en comparacio al de les 2 noies). La cambrera en cap moment va sortir de davant de la nostra taula per tal de presionar-nos, tot dient tota l’estona que tenien un caixer on treure els diners per pagar. Ens vam negar en rotund a pagar el de les 2 noies i finalment vam acordar pagar el 25% de cadascu -es a dir 50% entre els dos-, sobretot vam dir de no fer servir el seu propi caixer. Haviem de sortir fora tot i que estavem tancats alli dins. Vam acordar entre el meu amic i jo de que ell aniria a treure els calers i jo em quedaria alli. La noia es va pensar que els calers els anava a treure al seu propi caixer i es va quedar de pedra en veure que el meu amic s’havia esfumat. Deseguida em va venir a correcuita amenaçant-me: "Has de pagar-ho tot !!! El teu amic ha fugit !!!!, PAGA !! " La veritat es que en aquell moment no era prou conscient de la situacio. Estava sol en territori comantxe i pel que he llegit les consequencies haguessin pogut ser greus…

No se pas com havia aconseguit fugir el meu amic ja que posteriorment vaig veure que tenien un encarregat d’obrir i tancar la porta mitjançant un boto. Els vaig dir que no es preocupessin, que tot estava controlat (encara em faig creus de la meva tranquilitat!!). Les dues romaneses ja no sabien ni que fer i entre elles, juntament amb la resta de staff que hi havia estaven prou acollonits. Feien cara de passar-ho força malament, almenys els vam donar un bon ensurt. Segurament alli la vam cagar jo i el meu amic ja que haviem acordat que tornaria amb la meitat dels calers. Vam tenir masa poc temps per pensar ja que haguessim tingut la paella pel manec, pero va anar com va anar. Finalment el meu amic va acabar apareixent amb la meitat dels diners a la ma. No se ni si els van comptar pero vam acabar fotent el camp. Ens van obrir la porta bloquejada i vam acabar sortint per l’ascensor que haviem entrat. Malauradament era tard i no vam poder anar a la policia, tot i que segurement no haguessim tret res de clar. Un pais estranger força deficient, amb una policia que parla un angles bastant deplorable i l’estafa la deuen tenir ben apunt pel que pugui ser, a banda que era tard i haviem de tornar a Eslovaquia. Be, 100 Euros que van volar, tot i que hauria pogut ser molt pitjor fisica i economicament. Tot aixo, intentare denunciar-ho a alguna de les policies internacionals, si podeu expliqueu-ho perque no passi a ningu mes. Sigui com sigui, ja estic pensant en el proper viatge.

Aixo es el que he trobat en una pagina web de seguretat: