Ai la politica…

Els que em coneixen saben que fa un temps enrere frisava amb la política, sobretot amb la de casa nostra. Ara ha arribat a  un punt de quasi desinteres total. Havia arribat a pensar que era pelf et de portar 3 anys vivint a Irlanda, pero no ho crec pas ja que el primer any i mig l’interes era tant o mes. Crec que ha estat pel cansament d’anar veient com els nostres politics segueixen fent renúncies i abaixades de pantalons   (tots i cadsacun d’ells), cansament de veure com el poble catala diu una cosa i en canvi des de Madrid sens segueix fent i desfent. Cansat de veure tanta baixesa i que Catalunya va enrere a marxes forc,ades.No, no tiro pas la tovallola. Seguire estimant-me el meu pais, portent-lo al cor i fent-ne d’embaixador arreu. Pero cal que el pais desperti d’aquesta letargia constant. Aquest 2007 vaig estar tot un any sense anar a Catalunya, la veritat és que certes coses em van fer fredat en veure-ho per Nadal. L’us de la llengua dels nostres veins al Parlament, TV3 era sempre lider en audiencia i ara no es ni entre els 3 primers llocs, Catalunya per poder any rere any, promeses incompleses, la crisi dels trens,  la llengua catalana cada cop perd mes posicions,… Per altra banda, ja em direu qui dels dos fa mes patxoca: 

Obama o Montilla (tant de bo, el primer acabi superant la Clinton i despres en McCain).

 P.S: Espero que es recuperi aviat en Duran i Lleida (tot i que no el votaria mai).[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to Ai la politica…

  1. Josep, deixa’t estar de ximpleries i paga la qüota de la Penya Blaugrana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *