El món destina cada dia uns 2.200 milions de dòlars en despeses militars. O sigui, el món dedica aquesta fortuna astronòmica a promoure caceres on el caçador i la presa són de la mateixa espècie, i on l’èxit es mesura per la quantitat de pròxims que mata. Nou dies de despesa militar serien suficients per oferir aliment, escola i remeis a tots els nens que no en tenen. Els cinc països que fabriquen i venen més armes (els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) són els que gaudeixen de dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. No contradiu el sentit comú que els que garanteixen la pau mundial siguin també els proveïdors més importants d’armes de tot el planeta?

A l’hora de la veritat, aquests cinc països són els que manen. També són els que dirigeixen el Fons Monetari Internacional (FMI). La majoria figuren entre els vuit que prenen les decisions importants en el si de la Banca Mundial, així com en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) on es preveu el dret de vot, però mai no s’utilitza. La lluita per la democràcia al món no hauria de començar per la democratització dels organismes que considerem internacional?

Segons el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el Govern espanyol gasta cada dia prop de 43 milions d’euros en defensa, una quantitat que "amaga" en forma de partides a càrrec de ministeris com indústria o ciència i tecnologia.Oliveres va fer aquesta denúncia a la sessió ‘La despesa militar al món’, un dels debats que configuraven el diàleg ‘Cap a un món sense violència’ celebrat entre el 23 i 27 de juny en el marc del Fòrum Barcelona 2004.

En el nostre planeta hi han 1.300 milions de persones que viuen amb menys d’1 dòlar al dia, els 840 milions de persones que estan mal alimentades, 700 milions de persones que no tenen espectatives de viure més de 40 anys, els 1.500 milions de persones que no tenen accés a l’aigua potable, els 260 milions de nens que no van a l’escola, els més de 850 milions d’adults que són analfabets, els 250 milions de nens que són treballadors o els 3 milions de persones que moren anualment per la contaminació de l’aire.

Segons càlculs del PNUD per al període 1995-2000, els costos del programa de desenvolupament humà en educació, salut i aprovisionament d’aigua potable hagués pujat entre 180.000 i 240.000 milions de Dòlars , cosa que NOMÉS representa un 5% de la despesa militar anual. Aquest programa consisteix a universalitzar l’atenció primària, immunitzar tots els nens de les malalties més comunes, eliminar la malnutrició severa, reduir la malnutrició moderada a la meitat i generalitzar l’accés a l’aigua potable.

Amb la caiguda del mur de Berlín i el final de la "guerra freda", semblava que havia arribat el moment de la pau mundial, ans al contrari els conflictes bèl·lics no han desaparegut i per exemple aquest any la xifra que es destinarà a despesa militar es veurà augmentada moltíssim més degut als conflictes bèlics. 

Ara no com abans, la majoria dels conflictes bèl·lics tenen per escenari els països pobres. Destaquen els conflictes locals amb arguments ètnics o religiosos. L’objectiu principal de les armes i un element tàctic cabdal en aquests conflictes, és la població civil i no el personal militar. Tal i com hem pogut comprobar amb les guerres de l’Iraq o l’Afganistan. A principis de segle el 90% de les baixes eren de caràcter militar, ara el 90% és població civil. Una població civil que és la que pateix les conseqüències de la guerra i sobretot, quan per fi veu acabada la guerra, queda afectada i molt per la dura postguerra. 

[@more@]

Tweet