Us imagineu ser un país lliure?Un país normal i corrent com la resta d’Estats del món. Us imagineu poder oblidar-nos de tota la gentusa com ara Acebes, Bono, Aznar, Caldera, Rajoy, Ibarra, Mayor Oreja, Mena… i demés feixistes? Us imagineu poder anar pel món amb el pasaport propi i no pas haver d’anar com ara amb el pasaport dels nostres veïns? Us imagineu que els nostres impostos s’invertíssin a casa nostra i no pas, com ara, ens els roben els veïns mentre Catalunya s’enfonsa? Us imagineu…
Que bonic és imaginar! Jo, a banda de fer-ho fa anys que lluito per aconseguir-ho. I tu actues?
[@more@]
Tots ens ho imaginem. És tan fàcil com viure fora una temporadeta, o viatjar una mica més a fons que «de turisme». La frustració és al tornar i veure que allò tan fàcil, que els altres tenen, aquí no hi és…
Sí, la veritat és que parlant amb gent d’altres països, viatjant, s’agafa mooolta enveja. Veure que és tant fàcil la normalitat, veure el que podríem ser i en canvi renunciem, veure que fa països amb poc més de deu anys i nosaltres seguim a la presó,…
Home… actuar, actuar… es fa el que es pot!! 😉
Però ves, per imaginar que no sigui!!!!!!!!!!!
Faig el que puc, Josep Arnau! 😀
Jo hem sembla que ultimament nomes hem queixo…els que han d´actuar que per aixo cobren i per aixo els hem votat sembla ser que nomes ens vulguin pendre el pel.