Eren joves, caganius, se’ls veia uns galifardeus, dropos i barruts acabats. Un d’ells un bon curt de gambals, badoc i sapastre com n’hi ha pocs. L’altre era un bon pallús, poca-solta, beneit com el que més. Se’l veia un talòs, curt d’enteniment, a més a més, la cara de xixarel·lo barrut no l’hi treia ningú. El tercer en discòrdia era un sapastre estult, mig fleuma i ben badoc. Eren tres brètols poca-soltes, vils a no poder més; realment semblava que jugaven a veure qui era més talòs; tot i que, era complicat veure quin d’aquells tres dropos bordegassos i bastards, era més fava, més ruc, o somera en el cas del tercer dels malcarats. Valga’m Déu, quina colla de babaus, que els atrapi confessats!![@more@]

Tweet