Avui diuen que hi ha hagut eclipsi de sol, aqui sembla que l’eclipsi solar sigui quasi permanent. Ben poc veiem el sol. Eclipsi com el somriure a la cara que d’un grup de polonesos que viatjaven l’altre dia a l’autobus, feia temps que s’havia esfumat. Eren tres o quatre, cadascu amb una gorra al cap i la mirada trista que els acompanyaven. No deien ni mot, la cara ho deia tot. Devien tenir una cinquantena d’anys i feien el cami de tornada de la feina cap a casa. Probablement devien portar mig any, qui sap si com a molt un any en aquesta terra verda, potser nomes un mes. Feien cara de temença, cara de por a un futur incert. Venen a Irlanda empesos per la miseria de la seva terra i la il-lusio d’un futur millor, el porvenir es una incognita.
Fa dos o tres dies, llegia al diari que uns 10.000 ciutadans d’aquest pais, Polonia, "estan vivint a l’infern" (Sic). Actualment aqui hi habiten quasi 70.000. Molts d’ells, venen a Irlanda amb poc mes de 100 Euros a la butxaca, sense allotjament i amb la impressio que anar a viure al Tigre Celta sera bufar i fer ampolles. Normalment no s’adapten al pais, car es una immigracio temporal. Venen a aquest pais a fer diners, per al cap d’uns anys, maxim quatre, tornar a la seva terra i tenir el seu propi negoci alli. Molts tenen ben poques nocions d’angles i principalment nomes es relacionen entre ells.
No vull semblar racista, car jo tambe soc immigrant i polones (o polac com diuen els nostres veins espanyols). He parlat d’els polonesos perque actualment son la principal immigracio del pais, seguida de la xinesa de ben aprop. El govern irlandes ja esta prenent mesures per a que, com a minim, abans de marxar del seu pais, els polonesos sapiguen on van i que a la vida no es pas tot tant facil. Als Paisos Catalans, no tenim competencies en immigracio, per tant els immigrants quan venen creuen que van a Espanya (que han de pensar si encara hi ha catalans que no saben ni el que son!), per tant desinformats i a xerrar espanyol que no estem per dialectes.
No volia escriure aquest post aixi, volia que fos un dels meus posts relatant les meves estades diaries a l’autobus, pero tot ha vingut arran de llegir aquesta entrevista d’ahir a en Miquel Calçada (Mikimoto):
A banda de la procedència, tenen un denominador comú els catalans a l’estranger?Tothom té aventures diferents i marxa per motius molt diferents. Però sí que he constatat que la gent busca adaptar-se al país on ha anat a viure. Com que els catalans som tan bona gent, sempre ens adaptem allà on anem. Portem 300 anys adaptant-nos a la hispanitat sense haver-ho aconseguit i suposo que, inconscientment, quan marxem a algun lloc ens volem adaptar de seguida. No m’he trobat ningú a disgust al lloc on està. Poden criticar-ne aspectes puntuals però se senten del lloc on han anat. També és xocant que tothom recorda perfectament el dia, la setmana, el mes i l’any que se’n va anar, per més anys que faci. Vol dir que la terra crida.
-Be, per acabar, nomes dir que la vida dels immigrants no es pas facil. Venen per a guanyar-se el pa, per a a guanyar-se la vida. Es ben senzill criticar-ne comportaments i no adaptacions. Pero que cal que totes les parts posin un xic del seu canto, immigrants i pais d’acollida. Ajuden a fer seguir un pais endavant i els ajudem a seguir la seua vida endavant. Hi ha quelcom que em fa por, em fa por pel proper futur, el racisme manipulat i intolerant.
Aixequem murs, pero murs per a evitar el racisme, no per a crear mes apartheids i eclipsis de somriures.
[@more@]
Ara que he tornat del Senegal et puc assegurar que em miro l’immigració d’una altra manera. Allà he vist tantes coses, tantes il·lusions, tants projectes de futur incert, tantes mirades deleroses de saber… i també he vist felicitat, amor, hospitalitat, companyerisme…