Soc feliç. He apres a ser feliç, a viure amb un somriure, a oblidar rapidament, a apreciar la vida, la pluja quan plou i el sol quan surt, valorant el que tinc i cada instant.

Evidentment podria ser ric, viure en un lloc millor a costat de la familia i amics, tenir parella, no haver de treballar, tenir millor salut, que Catalunya i els Paisos Catalans ja fossin un Estat com la resta d’Estats europeus i no una vergonya de regio i de les darreres colonies de Castella, que el Barça guanyes cada any la lliga i la Champions,… Evidentment podria tenir totes aquestes altres coses i segurement moltes mes, pero tinc el que tinc, soc com soc i soc feliç.

Escric aquestes paraules no pas per a presumir-ne, sino per si poden servir d’ajut a algu. Llevar-se, carregar les piles i el somriure al damunt, ser amable, valorar el que tenim, els petits detalls, les menudeses que fixant-s’hi be es transformen en petites meravelles. Si el dia es gris, oblidar-ho i veure’l clar. Evidentment durant el dia tenim 10, 20, 500 entrebancs, afronatar-los rapidament, una petita enrebiada i passar pagina que no ha passat res. La vida no s’atura, valorem-la, valorem el que tenim, com si cada dia fos el darrer. Cal aprofitar el temps, somriure tants cops com faci falta, observar el goig que tenim entre les nostres mans: El goig de viure. I sobretot, no oblideu de dir als mes propers, que els estimeu. Veureu com les grisors es converteixen en colors vius, en alegria, en felicitat.

[@more@]

Tweet