Avui pensava, si fa un temps ens deien els nostres politics que tot el que viu o treballa a Catalunya ja es catala, jo potser ja no soc catala. Que soc? Visc i treballo a Dublin, tot i que soc nascut a Catalunya. Nacionalment soc i em sento catala, formo part de la nacio catalana (no la de la regionalista de les 4 provincies, sino de tot el terreny on abarca la llengua) pero malauradament en la paperassa oficial encara diu que soc espanyol. Cosa que ni soc ni m’hi sento pas, ni ho sere ni ho vull ser pas mai. Soc dublines, irlandes (jejeje, quin fart de riure)?, ja que visc i treballo en aquest pais. O be soc d’on vull ser, d’on em sento?, malgrat documents i parafarnalies dels nostres veins espanyols o francesos.
Per mi es catala qui se’n sent, qui n’exerceix, qui vol ser-ho. Cadascu es el que es, encara que no el deixin ser-ho. Quin embolic, ai si tinguessim Estat!
[@more@]
