Avui m’he retrobat amb Irlanda, amb la Irlanda que em va fer tornar, amb la Irlanda real, la verdadera. No amb el miratge emmascarat que es Dublin. Dublin no es Irlanda, hi esta, pero ben poc tenen a veure. Si mai aneu a Irlanda, esteu-hi tant sols un parell o tres de dies i despres descobriu la verdadera Irlanda. Visiteu sobretot la resta, els petits pobles, llavors veureu la veritable Irlanda.
Avui m’he retrobat amb una part curta, pero intensa del meu passat. Aqui es dia de festa i l’he aprofitat. He anat a Clondalkin, pertany a Dublin pero esta a 45 minuts amb l’autobus. Vaig viure-hi un estiu fa tres anys i fins avui no hi he tornat. Ha estat un dia molt especial, nomes arrivar-hi, una pluja menuda, quasi invisible feia companyia. Tornar a recorrer el mateix trajecte que tantes vegades havia fet; tornar a trepitjar uns carrers que et son tan familiars; retrobar-te amb part de la gent amb qui vas conviure i treballar; fer un capuccino amb la mateixa tassa que l’havies fet tantes vegades; fer petar la xerrada amb la parella que vas conviure compartint una tarda de te, dient-he que fa quasi un any que son casats i que les coses els han anat molt be. Fins i tot m’he perdut, quasi voluntariament anant amb l’autobus, he preferit saltar-me la meva parada de l’autobus i anar fins a l’ultima parada per a fer mitja volta.
Aquesta es la meva Irlanda, la Irlanda real, la dels irlandesos, la Irlanda verda i amable. Una Irlanda sense presses, on t’atures a conversar amb qualsevol i de qualsevol cosa. Des de politica, llengua, cultura, menjar,… qualsevol motiu es bo per enraonar. Com he dit, aquesta es la Irlanda que em va fer tornar. Espero de mica en mica anar-la recuperant.
[@more@]
Per si a algu li interessa, ara treballo a Swords, al Nord de Dublin, passat l’aeroport.
i t’agrada treballar-hi i viure-hi? 😉
Jo, algun dia, aniré a Irlanda…
Potser podríem dir el mateix de Barcelona. Catalunya no és Barcelona, malgrat que tots s’hi trobin representats. I malament quan Catalunya sigui sobretot Barcelona. M’agrada el post.
Hola Josep Arnau…sento no poder-te comentar massa sovint, però és que vaig una mica de cul ara mateix…:(
M’alegro de que et retrobis amb aquests dolços records…de fet m’han agafat ganes de venir-te a veure i tot…em sembla que a mi també m’agrdaria Irlanda…
Bé fins ara…
Si el teu retrobament amb Irlanda et fa fer posts tan bonics, doncs endevant, explicans moltes més coses que m’has fet agafar moltes ganes d’anar-hi. Amb Ryanair ho tenim bé, ja ho saps i, fins i tot podria venir amb la Isnel a compartir amb tu aquesta tassa de te, aquesta conversa…
Per cert 8) una foto molt fàl.lica.
frederic… ets «tremendo»..;)
Quant de temps portes a Irlanda?
Pentesilea, de moment si que m’agrada treballar-hi i viure-hi.
Frederic, Isnel i qualsevol altre persona, si veniu per aqui dalt sereu mes que benvinguts, aixo ja ho podeu donar per suposats. Mes vosaltres dos si veniu junts.
Perejoan, no ho diguis gaire que si segueix aixi de be em tornes a tenir a casa aviat eh.
Pere, just acabar d’escriure el post vaig pensar el mateix, fent la comparacio de BCN-Cat. De fet fins i tot se’m va passar pel cap fer-ne un post.
Frik, ets sempre benvingut quan passes a visitar, no et preocupis.
Donot, poquet, tot just un mes i pico, el que passa es que vaig fer el post el dia en que vaig anar a recordar quan vaig viure-hi fa tres anys i els records eren fantastics.