Diuen els experts del nostre país que aquest 2008 que tot just està apunt d’entrar, que economicament pinta força malament arreu de l’estat. La bombolla immobiliària ha acabat petant i de mica en mica els preus ja estan baixant: La gent ja no pot comprar i cada cop es paga més en les hipotèques. (Tot just acabem l’any amb un altre augment de l’Euribor, i els que estan enganxats, a revisar la hipoteca a l’alça.). Als EEUU ja fa mesos que els preus en l’habitatge cauen en picat i a Irlanda de mica en mica també. Les compres d’habitatges i nous registres baixen a base de bé i sembla que el sector de la construcció l’hi comença a veure les orelles al llop.

[@more@]

Des d’aquí deu costar més de veure, però vist des de fora el canvi l’he percebut i força. Vivint a Irlanda aquest 2007 he voltat tant com he pogut, els companys de colla que viuen a Catalunya, gairebé no han pogut sortir ni de casa. No poden gastar, no tenen calers i la gent cada cop gasta menys i menys. La crisi i preocupació a peu de carrer, es percep i força.

Si es preveu una crisi forta en la construcció (amb el que suposarà un augment de l’atur ja que la construcció afluixarà i molt), una altra cosa preocupant són les pensions.

Fa un parell de dies, a Barcelona, em van demanar almoina per primer cop en ma vida, en català. Mai dono ni un sol duro ja que a Dublín, trobar-se pidolaires és quelcom absolutament normal. Ara bé, mai m’hi havia trobat en català. Era una dona d’una certa edat, cabells blancs, primeta i abrigada amb un parell de jaquetes que l’hi feien d’aixopluc. Se’m va acostar i em va demanar una almoina en català. Deia que no tenia diners, degut a la mort del marit i a una pensió que no donava per res. Com que dubto que s’ho gastés en drogues, sinó que ben probablement els necessitava, vaig afanyar-me a donar-li tot un grapat de monedes que duia a la butxaca.

Si en aquest 2008 i 2009 encara pinten més malament les coses (o realment és quan la crisi és notarà més), ja podem preparar-nos bé…

Tweet