M’he enterat de casualitat, com passa amb les bones coses, que el dilluns (21) passat va ser el dia internacional de la poesia. No crec que se n’hagi fet gaire resso, pero vaja, com a senyal de pais normal cal recordar-ho.
Per aixo penjare una poesia (en aquest cas del llibre Paraules al vent d’en Marti Pol, del qual el titol de la meva bitacola, en fa homenatje):
PARAULES AL VENT
PARLO DEL CRIT UNÀNIME
- Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
"Antigament…!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.
(webcam de Dublin, llastima que de nit no es veu quasi res, gracies a ella he vist que plovia a fora!)
[@more@]
Quina ràbia que parlin més del dia de la metereologia, per exemple (que és avui). Ni idea d’això del dia de la poesia. Com sempre, JosepArnau, estàs en tot. Em permets també una humil contribució? És de l’Antoni Puigverd, conciutadà, o gairebé, d’una servidora:
Darrera alguns somriures hi ha la por/ de perdre el tren d’uns ulls i d’altres boques./ Per tobogans de llàgrimes, rellisquen/ feliços de tenir o, si més no,/lligats a algú com s’enganxa un mol·lusc,/ per sobreviure.