És una llàstima que es perdi el fet d’enviar-se els uns als altres cartes. Ha quedat limitat a postals de Nadal i poca cosa més. Tot i ser jove, encara sóc dels que n’he enviat i rebut unes quantes. S’ha perdut la litúrgia que comportava agafar paper i bolígraf, pensar en la persona a qui la volies enviar, comprar el segell tot dient: un segell per tal llloc, comprar el sobre, si convenia passar la carta a net, introduir el full a dins del sobre tot plegant-lo correctament i tancant el sobre amb delicadesa per tal que quedés ben clos, posar les dades a qui anava la carta dirigida i per l’altra banda les teves (tot procurant fer bona lletra), la darrera operació: col·locar el segell vigilant que quedés ben recte. Ara, si mal no recordo, els últims sobres que he tancat han estat els de les eleccions, fixeu-vos com canvien els temps, que el darrer cop només vaig haver d’introduïr-hi un monosílab: NO. Actualment també utilitzo el correu, i molt més que abans, però en aquest cas l’electrònic.Podem veure que no és pas el mateix, el romanticisme d’una carta amb el seu tacte, la olor que pugui despendre i la lletra pròpia de l’autor (no com ara amb una Times New Roman o Arial). Aquest 21 de març vinent farà cent anys que va néixer a Barcelona el filòleg, Joan Coromines, un infatigable patriota i lingüista, que vetllà amb fermesa i decisió per a la normalització de la nostra llengua i cultura. Una de les seves aspiracions, com la de molts catalans encara, era la d’assolir la llibertat del poble català, morí i no ho va poder veure. Cal destacar-ne la immensa quantitat d’obra que va realitzar, sobretot amb Onomasticon Cataloniae, recorrent totes les terres de parla catalana i recollint els trets de la parla de cada indret i els noms de perosona.Fruit de més de seixanta anys de dedicació (1931-94), conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts mitjançant el buidatge de documentació escrita de tot tipus

  Parlant de cartes, trobo molt interessant unes lectures dramatitzades de l’obra epistolar del filòleg que adjunto a la part de sota del post, jo no podré anar-hi però si podeu faríeu bé d’assistir-hi.

Va ser ampliament premiat, entre ells, rebé el premi Nacional de las Letras Españolas, que
va aceptar, però va adreçar una carta al ministre de cultura Jorge Semprún en la
manifestaba "…No puc deixar de dir-li que la satisfacció que aquesta distinció
dóna ve acompanyada d’una profunda recansa. L’única Nació, i la única
llengua les quals reto incondicional homenatge, son la nació i la llengua
catalanes…"

 
La Fundació Pere Coromines, amb la col·laboració de la Societat General d’Autors i la Fundació Autor organitza, durant el mes de març, un cicle de lectures dramatitzades de l’obra epistolar de Joan Coromines (a la sala d’actes de l’SGAE de Barcelona, a les 20h). El dia 7, ‘Joan Coromines & Josep Pla’; el dia 9, ‘Joan Coromines & Joan Fuster’; el dia 16, ‘Joan Coromines amb els exhibiats catalans d’Amèrica’; el dia 21, Joan Coromines & Carles Riba’. La direcció del projecte és d’Albert Coromines, nebot del filòleg, i la direcció artística de Joana Cluselles.
Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans, del qual formava part Coromines, té previst celebrar aquest centenari durant els mesos d’abril i maig, amb un cicle de conferències en què intervindran Antoni M. Badia i Margarit, Eva Buchi, Max Cahner, Aitor Carrera, Germà Colón, Carles Duarte, Joan Ferrer, Josep Ferrer, Aina Moll, José Antonio Pascual, Joan Pujadas i Xavier Terrado.[@more@]

Tweet