Un dels sers vius que fa més temps que viu, s’està morint…
No es tracta d’un esser humà ni tampoc cap animal, sinó que es tracta del Whasington tree, el segon arbre més alt i més vell del món. Després de més de 3000 anys, l’arbre agonitza víctima del fred i dels estralls per l’edat. Segons els cuidadors del Parc Nacional de Sequoia a California, ben poca cosa es pot fer per a salvar-lo.
En aquest cas la mà dels humans no hi han tingut gran cosa a veure per aquest trist desenllaç, més aviat les condicions climatològiques. Però en molts dels paratges, tant d’aquí com d’arreu, veiem com s’està destroçant de mala manera la natura. En molts casos és inevitable pel progrés, però en la majoria es podria fer molt més la naturalesa.
Dia sí, dia no, veiem com diferents espècies van desapareixent. Plantes, animals,… són tantes i tantes coses en perill de desaparició. Tant de bó algun dia, que no sigui massa tard, els humans ens n’adonem que aquest és el nostre planeta, l’únic que tenim, en el qual la natura forma part d’ell i hem de cuidar-la. No costa pas tant, tant els governs com cadascú de nosaltres a posar el nostre gra de sorra, dia rere dia. + INFO AQUÍ
[@more@]
Mentre et llegia m’he recordat d’una cosa. Saps quin és l’organisme viu més gran que existeix al planeta? Doncs és AQUEST > (com que no puc posar el retroenllaç, te’l deixo als comentaris del meu post)
Tot mor, nosaltres també.
Però igual que ho faríem amb les persones, si es pogués, hauríem de lluitar per aconseguir que el nostre món deixi de ser tant maltractat com ho està sent fins ara.
I no ens adonarem d’això fins que realment la natura es trobi en perill extrem. Per sort, segurament nosaltres no ho viurem.