D’un temps ençà, suposo que perquè ja no faig una vida tant monòtona, em fixo més en les coses per allí on passo. (Sí, ja em podeu dir tafaner ja) Observant més a la gent i l’entorn que ens acompanya diàriament. Com que darrerament baixo més sovint a Barcelona és on paro més atenció, ja que a la meva ciutat, es podria dir que ja està tot vist. Tot és normal, quasi res no canvia, fins i tot la diferència sembla que no pugui existir.

Per Barcelona no em fixo en les pintes de la gent, ni els rostres, ni les fesonomies,…em refereixo a petits detalls que acompanyen a la gent, detalls que pots anar veient mentres transites pels llocs. Em fixo per exemple en les llengües que parla la gent (això a la meva ciutat també ho miro i ben sovint m’esgarrifo, com és el cas d’una botiga de calçat fa poc, jo parlava català, una parella jove entre ells en anglès, un jubilat xerrava castellà i una família magrebí ho feia en àrab), què llegeixen. Em quedo ben parat amb la gent que llegeix els llibres a les mateixes botigues. Avui, a la FNAC, una dona s’estava llegint l’Ombra del vent d’en Zafón i ja anava quasi pel final! Provablement la dona es deu haver anat llegint les prop de 500 pàgines allí i de franc. Devia pensar que FNAC quasi equivalia a FRANC i vinga llegir la bona dona. Vull aclarir que no em passo tot el sant dia fent-ho, només de tant en tant quan l’avorriment diu que no pot més.

Bé, no vull allargar-me amb les meves observacions, però feu-me cas a vegades aquests petits detalls posen una mica de salsa a la vida, si més no una mica de distracció.

Si no m’erro aquesta frase és de la marquesa de Sévigné: Si els homes han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de parlar.   

[@more@]

Tweet