A vegades a partir d’una fotografia deixes volar la imaginació, tot posant-he a la pell de la persona que hi apareix, o en aquell lloc que et transmet unes vibracions. És el cas d’aquesta fotografia tan bonica que he trobat. La trobo fantàstica, digne de portada de llibre, fins i tot em fa la sensació d’haver-la vist en alguna portada. ( sobretot em sona molt la part que va des de la meitat fins a sota, si a algú també li sona que digui quelcom)
Et poses a la pell d’aquesta dona i com he dit, deixes volar la imaginació, posant-he en aquell instant precís. És una fotografia antiga on hi predomina la boira, ben bé com la d’aquests dies, una boira que ho tapa tot. Tot menys el que cal veure. La dona amb una vestimenta força fosca, s’encongeix de braços possiblement per la fredor d’aquell dia gris. Et preguntes forces coses: Qui l’hi faria la foto? El seu amant, el seu company, un amable ciutadà que passejava enmig de la boira? Per què surt sola? Era una turista i volia deixar constància d’un dia gris però potser important per ella a Londres? O simplement era preferible sortir sola que no pas amb la companyia que duia? I l’home que surt a la seva dreta, per què ni tant sols s’aparta? Vol ser-ne protagonista i fer companyia a la mossa solitària o se li en refum que pogués esguerrar aquella fotografia amb la seva presència? És qüestió de fer volar la imaginació…Si no m’erro va ser Nietzsche que va dir: El món real és molt més petit que el de la imaginació.
La fotografia en qüestió, a banda del que ja he dit, m’atreu pel fet que per aquest punt hi he passat moltes vegades. Mmmm, Londres, una ciutat que tant m’ha encisat. Des del mateix punt (si fa no fa) on es va fer la fotografia, el darrer cop que vaig estar a Londres, va ser l’últim lloc on en vam fer una els que hi erem i és el darrer lloc on recordem tenir encara la càmara. A partir d’aquest punt, la nostra càmara va desaparèixer i algú de Londres, o de qui sap on, la deu tenir amb les nostres fotografies imprimides, que potser, qui sap, algun dia seran portada d’un llibre. I algú es preguntarà una sèrie de bestieses, sobre els personatge que surten a la fotografia.
[@more@]
Si que sembla de portada si aquesta fotografia.
La fotografia és força evocadora, si senyor. Jo no recordo haver-la vist en cap portada, però potser tinguis raó tu. Tot i que el subconscient de vegades ens fa males jugades. No t’ha passat mai que, quan acabes de dir una cosa, et sembla en aquell instant que, allò mateix, ja ho havies dit exactament igual en una altra situació diferent? A mi sí, que m’ha passat.