Que internet està tenint una influència bestial en la societat del segle XXI (almenys en part de la societat) és innegable. Però quan s’arriba a certs extrems, ja és massa,com és el cas de la notícia que llegia l’últim dia de l’any passat  (en copio uns fragments):

Un informàtic xinès aficionat a navegar per la xarxa d’internet vol posar al seu fill el nom de ".com". El registre civil de Xian, al centre del país, ha informat d’aquesta curiosa sol·licitud. El pare, programador d’ofici, de cognom Zhao ha explicat que ha decidit que vol que el seu fill es digui ".com" i que el seu nom complet sigui Zhao.com. A la Xina, el cognom va sempre per davant del nom, de manera que el nadó tindria un nom similar al d’una pàgina web.

 D’altra banda, no és la primera vegada que un xinès intenta posar un nom relacionat amb la xarxa de xarxes a la seva descendència. El mes d’octubre passat, el registre civil ja va rebutjar la sol·licitud d’un pare de posar al seu fill de nom el símbol informàtic "@" (arrova).

A casa nostra no arrivem a aquests extrems en qüestió de raresa de noms, o potser si… Almenys l’any passat els noms que es van posar més als nadons varen ser Marc i Paula. (Paula no m’agrada gens). Pitjant AQUÍ ho podeu comprobar. En el mateix web hi ha tot d’altres estadístiques, com és el rànking de cognoms… A la meva comarca, l’Anoia, els cinc cognoms que són més freqüents, són els següents: GARCIA, MARTINEZ, SANCHEZ, PEREZ i LOPEZ. Pel que fa al global de Catalunya, l’ordre no varia gaire: GARCIA, MARTINEZ, LOPEZ, SANCHEZ, FERNANDEZ. La gran majoria immigrants o fills d’immigrants, que ens han ajudat a aixecar el país. Caldria que també els ajudéssim a adaptar-se, com molts d’ells ja han fet. La millor manera és oferint-los la nostra llengua, així s’estimaran Catalunya i els Països Catalans com el que més.

Per acabar la faceta onomàstica, dir que fa dos o tres anys em vaig normalitzar el nom. En el registre quan mons pares em van inscriure, l’home que hi havia, tot i escoltar clarament JOSEP em va inscriure com a JOSE. D’aleshores ençà, en tots els documents i papers oficials, m’anomenava JOSE. El procés de normalització del nom és ben senzill, només es tarden un parell de minuts.

Si en voleu més informació sobre la normalització del nom (la traducció d’aquest al català de qualsevol altra llengua) i cognoms ( els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). ), visiteu aquest interessantísim enllaç    fet per un treballador constant a favor de la llengua catalana,el lingüista i Professor titular de la Filologia Catalana de la Universitat de de les Illes Balears, en Gabriel Babiloni, aquí la seva bitàcola.

Si teniu fills, poseu-los noms més normalets, que ja em veig algun/a company/a de viatge bitacolaire/a que encara pensarà en posar-li BLOG, BITÀCOLA, WEBLOG, DIP,… al seu.

[@more@]

Tweet