Ha passat tant de temps des del darrer post… Mare de Déu senyor, si n’han passat de coses.
Qui llegís el darrer post (gener del 2020) devia pensar que em va passar quelcom, ja que havia desaparegut (deixa’t d’escriure). Fins ara no m’he adonat que vaig deixar d’escriure tot just abans de l’inici de la (plan)dèmia. Va ser coincidència que deixés de publicar just abans de l’inci. Si hagués escrit durant aquesta falsa plandèmia, el articles haguéssin estat ben punyents. De moment no ho faré, qui no hagi despertat a aquestes alcades, malament rai. Qui tingui interès, estic d’acord amb el que es diu aquí. o aquí.
Imposicions dictatorials i reducció de la població, amb verí injectat, a banda, pel que fa a la família tots seguim bé i no injectats (la família més propera, els altres tots si). Vam seguir viatjant tant com hem pogut, des del primer dia que ens van sortir d’Alcatraz (si, Irlanda es va convertir en l’illa d’Alcatraz, d’on no en podiem sortir o ens empresonaven en «hotels» que haviem de pagar a preu d’or) . Hem estat bastantes vegades a Catalunya i Polònia, a Itàlia fa uns mesos, esquiant al febrer a Polònia, aviat a Holanda, després cap a Polònia de nou, dues vegades i cap a Grècia.
Molt fart dels polítics, tant dels covards que tenim a casa nostra (començant pel botifler i traidor Puigdemont, com pel desgraciat del Junqui), com per tota la resta de polítics comprats del món, al servir dels poderosos, fent la vida imposible a la població. Vaja que pràcticament m’he convertit en anarquista. Des ser el més apassionat a la política, a no empassar-me’n ni un. No llegeixo, ni miro mai les notícies. Això si, fa un any i escaig, m’he tornat a enganxar a veure els partits del Barça, tot i que feia molt anys que no mirava ni un segon o els resultats. Ara segueixo tots els partits. Suposo que ho faig per neteja mental i gràcies al meu fill gran, que ara l’hi agrada el futbol (jugar-hi).
Bé, això és tot per avui, espero que la propera entrada al bloc, no sigui d’aquí a 3 anys i escaig, com fou la darrera.
