Ahir va ser un dia de despedides. Ultim dia de feina i adeu a als companys de pis. Des que estic aqui a Irlanda no he parlat gaire de la feina, ara que ja no hi treballo en fare cinc centims.

La veritat es que durant els darrers 8 mesos m’he quedat bastant parat pel munt de rareses que tenen aquestes mega multinacionals americanes. Per exemple, al poc d’entrar a treballar-hi, vam fer el "Big breakfast", una trobada amb els peixos grossos de la empresa que estan a la central europea, tot fent un esmorzar, escoltant els parlaments d’algun d’ells i molt d’aplaudiment tot introduint-he l’empresa.

Una altra d’elles es per exemple, el fet que quan algu deixa l’empresa, el darrer dia, en anar-se’n, tothom (qui vol, vaja), aplaudeix a la persona que se’n va. Ahir, despres de despedir-me de tothom, em va tocar a mi. La veritat es que em va saber greu deixar-la, ha estat una bona experiencia, coneguent a gent genial.

Per altra banda, anit vam fer festa de despedida dels companys de pis. L’Allard (Al) i en Rory, el primer de Sud Africa i el segon d’Australia. Molt bona gent tots dos. Els quals se’n van a passar el Nadal a Londres, espero tornar a veure’ls aviat.

Vam quedar amb l’Emon, en Richard i ells dos despres de pencar. Vam anar al mercat alemany que hi ha als Quays, i despres d’unes quantes cervesetes, vam anar al pub The Celt. Envio una salutacio a la Ruth i a la seva companya, ambdues irlandeses i ben parides. La Ruth va estar vivint a Catalunya durant un any i em va deixar parat amb la quantitat de catala que sabia (a mes a mes amb molt bon accent!), tot un exemple pels espanyols colons que viuen entre nosaltres des de fa mes de 40 anys i ni tant sols saben dir "Bon dia".

Be, dir que les despedides no m’agraden i espero que sigui un a reveure i fins aviat.

[@more@]

Tweet