Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana genial. Començaré pel final. Diumenge vaig acabar a Grècia. Vaig conèixer una xicota força especial, a més a més en un lloc bastant curiós. Ens vam conèixer nus, vaja vull dir nus dels peus, és a dir: descalços ambdós. Quan dic que vaig acabar a Grècia, vull dir que ella és de Grècia, no creem malantesos que ja m’agradaria anar a Grècia. La vaig conèixer al pavelló nacional de bàsquet d’Irlanda, concretament estàvem a l’acte (no sé pas sí la coneixeu) de l’Amma. Us faré cinc cèntims de l’Amma. Jo vaig llegir la notícia al diari, al Irish Independent. No és pas fàcil de definir el que és aquesta dona. Amma, significa mare en indi. Des de fa força temps s’ha anat dedicant a erradicar la pobresa al mon, a millorar-lo, en definitiva a canviar aquest mon per un mon d’amor i pau. Llegiu-ne la informacio a aquest WEB. De debo que es interessant. Ja aviso en avançat, no es cap mena de religio ni secta, feu-hi una ullada. A banda de tot aixo, es coneguda tambe per les abraçades: A abraçat a mes de 30 milions de persones. Creieu-me que es quelcom especial, aixo que no crec en cap religio, pero es tota una experiencia. Si no m’erro fa ben poc va venir a Barcelona.
Ja no explico res més del diumenge i passo el torn al dissabte. En primer lloc el dissabte al migdia vam anar a jugar a golf; això sí, prèviament a fer unes cerveses. Després del pub cap al camp de golf. Jo no hi havia jugat en ma vida, i no pensava pas que hagués disfrutat jugant a un esport com aquest. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, vam riure molt; i cal dir-ho, no vaig guanyar pas. Al principi prou feina vaig tenir en poder tocar la piloteta i de no fer-me mal amb el coi de pals. Tot i ser jo tant negat, en un dels forats la vaig posar a dins en tres cops; sent el millor de tots i el primer en posar-la al green en només un cop d’aquell forat. Dels cinc que anàvem, jo era l’únic que no hi havia jugat mai, tres d’ells en sabien bastant i el tercer en qüestió quasi va fer més riure que jo. Que per cert, ja és dir molt! Els tres que en saben i força són en Rore i en Richy que són australians, l’altre és l’Al de Sud Àfrica, i el que tampoc en sabia és l’Emon del nord d’Irlanda; del qual celebràvem l’aniversari. Per cert, com que no havia dit abans, des de fa un parell de mesos i mig, ja no comparteixo pis amb en Giuseppe de Sicília i el parisenc Sebastian; sinó amb en Rore i l’Al. Molt bona gent per cert. El primer se’n va tornar a finals d’estiu cap a Sicília, actualment vivint a Milà, i el parisenc encara viu a Dublín però, ara amb la mossa.
En sortir d’allí, un altre taxi de tornada cap a Dublin, direcció: al pub. En aquest cas vam anar al Malloy’s; jugava Irlanda contra Nova Zelanda de rugbi (els All blacks), vam estar mirant el final, vaja la pallissa que els novazelandencs van fotre als meus segons compatriotes. Al pub vam fer un mos i direcció cap al pis. Allí uns veures més fins a quarts de vuit i llavors un parell de taxis més i enfilar direcció a les carreres de gossos. A Irlanda i en general als països de parla anglesa, s’acostuma a apostar bastant. En aquest cas s’aposta per un dels gossos que competeixen en les diferents curses. Si mai hi aneu, feu-me cas, aposteu pel conill que fa córrer els gossos: sempre guanya. Jo vaig apostar tota la nit pels gossos de color blau, els números dos. Després de 6 o 7 curses i unes quantes cerveses, ens vam avorrir, car vaig ser l’únic que vaig guanyar un parell de cops l’aposta que anàvem fent de 2 Euros. Per acabar, que això ja sembla la bíblia!, explicar on vam acabar el dissabte a la nit; en una discoteca de quaranteros (com a mínim!!). Que no se m’enfadin els que estan al voltant de la quarantera i pel damunt però Déu n’hi doret.
[@more@]
, un altre de l’Eto’o i un darrer d’en Màrquez, per acabar amb 4 a 1.
A bones hores arribes, tu! Ja es nota que t’ho has has passat pipa.
Doncs jo he tingut un cap de setmana d’allò més normalet, tot el dia a casa, per variar…
Apa, bona nit.
Si que l’has tingut mogudet, sí. Jo estava tan cansat de tota la setmana amb tanta feina, que només volia descansar, de totes maneres només ho vaig poder fer diumenge a la tarda.