Reflexions sobre Catalunya.

Cada cop que llegeixo les noticies de Catalunya em foto a riure (per no plorar), som un pais de pena, un pais de fireta, un pais que fa un pas endavant i quaranta enrere (segurement em quedo curt).

Molta cagarel.la, massa. De debo que vist des de fora fem riure els catalans. Tenim uns politics de pena (ja no se com qualificar-los i prefereixo no repartir insults ni alterar-me massa amb males paraules), TOTS, tant els d’ara (deu n’hi do quin ridicul que estan fent, passaran a la Historia per haver fet el retroces mes gran amb anys, parlant en termes de pais), com els d’abans (mes val no treure’n les miseries, que no acabariem mai). Pero es que la culpa no es d’aquests politics, es de la gent que els votem, som un poble mesell i ho venim demostrant des de fa quasi 300 anys.

En el futur, les noves generacions, si encara recorden qui van ser els catalans, se n’enfotran de com estem engegant a norris el pais. Tenim el que ens mereixem. Escric aixo amb rabia, en veure que som un pais de xixtarel.los. Creieu que en un pais "normal" i corrent algu s’hagues atrevit a fer un manifest en contra de la UNICA llengua propia i natural del pais amb total impunitat i a mes seguint-los el joc a aquesta colla de bastards?? ENLLOC nomes aqui. Creieu que es normal aixo despres del que va passar:

Els joves de Berga denuncien amenaces dels agressors de la Patum

En un pais normal, aquesta gentusa no hauria tornat a posar un peu a Berga.

Seguiria i seguiria. Observeu les noticies diariament del panorama catala i veureu la pressa de pel constant que estem patint.

Per acabar escriure una part del que he escrit com a resposta en un dels misstges del web d’en Carrascla.:

Els pobles madurs decideixen el seu rumb, el seu futur, aqui fa segles que depenem del vent que bufi des dels nostres veins espanyols. Per sort encara en som uns quants que volem dur aquest vaixell a bon port, encara remem amb mes o menys energia, fins a arrivar a l’estimada Itaca.

Anims i a remar, que ja es veuen les gavines.

Salutacions des del Nord.

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

2 Responses to Reflexions sobre Catalunya.

  1. JosepArnau says:

    El problema, de veres el tenim a casa i no pas fora. El dia que ens posem a fer la feina de casa com cal,…

  2. frederic says:

    Et veig molt crític! I raó no et falta. Potser és que ens acomodem massa i, al final, tot ens va bé. Hauriem de lluitar una mica més, deixar de ser tant «responsables» i tan «educats» per no deixar-nos avasallar més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *