Encara que amb una mica de retard espero que tots acabeu la diada de Sant Jordi feliçment.
Avui es un dels dies mes especials per estar en terres catalanes. Un dia magic, per recorrer carrers i places, tot deixant-he endur per l’encis del moment. Per mi es un dia d’enyorança, un dia per a recordar passats Sant Jordis. Els nervis de la primera rosa, el llibre que l’acompanya, la munio de gent passejant pels carrers, el primer Sant Jordi a Barcelona, tot bons records.
Des d’aqui us animo a participar a tots els actes que pogueu. Jo em moriria de ganes d’anar al concert del Sant Jordi, de passejar pels carrers plens de gent, llibres i roses; sense oblidar que es una de les jornades de reivindicacio de la llengua i cultura catalana (si es que n’hi ha cap durant l’any que no ho sigui). Regaleu llibres i roses, avui i TOT l’any, tranquils que no us passara res si regaleu roses o flors la resta de l’any. Flors per a tothom qui passi a visitar el bloc (especialment per na Isnel, espero que la tarda hagi estat millor que aquest mati desastros) i el llibre l’escolliu vosaltres mateixos.
Pregària de Salvador Espriu
|
Senyor sant Jordi, |
[@more@]
I jo que em pensava que ningú em regalaria roses, aquest any… Entre les virtuals, les de debò i una que ha arribat inesperadament de mar enllà, ja gairebé no tinc gerros per posar-les. El teu ram i la pregària de l’Espriu han aconseguit una petita treva, una mica de pau i un somriure. Gràcies, JosepArnau, una abraçada i, des d’aquí, la crònica que el dia ha estat com correpon a un dia de Sant Jordi: guapo, guapo, guapo… (llevat d’un parell de contratemps personals que és val oblidar de pressa). Tu, el que has de fer, si l’any que ve encara ets a Dublin, és plantar una paradeta al mig del carrer amb una senyera per faldilla, uns quants llibres i una galleda amb roses, apa, perquè sàpiguen de què va tot plegat.
A reveure, maco!
Això de la literatura catalana fa riure eh??
I tant que és una obvietat… aix… no se ben bé on anirem a parar!
Aix…. u_u