Els catalans sembla que estem predestinats a defensar obvietats. He estat llegint que des de fa un temps s’insinua, que la literatura catalana hauria de ser representada al Salo de Frankfurt per escriptors en espanyol. Per mi, evidentment la literatura catalana es unicament la literatura escrita en llengua catalana. El demes es literatura d’altres idiomes feta per catalans, pero no es literatura catalana. Si tota la literatura que es fes a les terres de parla catalana s’hagues de considerar com a literatura catalana aniriem be, ja que segons un recompte de fa pocs dies, unicament a Barcelona ciutat es parlen mes de 150 llengues.
Que jo sapiga, qui ha estat la convidada d’honor en l’edició de la Fira de Frankfurt de l’any 2007 es la literatura catalana, una noticia importantissima per a la nostra cultura i llengua. Sembla ser pero que la nostra consellera de cultura i el nostre molt honorable president, s’han entestat a que hi hagi una molt amplia representacio d’escriptors en llengua castellana. Potser caldria preguntar-los perque no tenen pensat dur les altres 148 llengues que es parlen (i suposo s’escriuren a BCN). Tenim el cas de Kafka, per posar l’exemple mes clar, va ser un ciutada txec, pero es un escriptor alemany, forma part de la literatura alemanya. Aquest es el cas dels escriptors que escriuen en castella a Catalunya o als Paisos Catalans: ciutadans catalans pero escriptors castellans.
Si una oportunitat que tenim de fer-nos un forat al mon, la deixem escapar malament anirem, si no es que no hi anem prou.
Apa, Bona diada de Sant Jordi a tothom i a comprar roses i llibres tot l’any, no nomes dema.

[@more@]
completament d’acord amb tu. literatura catalana és l’escrita en català (no només pels catalans, també n’hi han valencians, illencs, …). literatura espanyola o castellana és l’escrita en espanyol o castellà (no només pels espanyols, també n’hi han mexicans, argentins, colombians, …)
Completament d’acord (però, sobretot, si a darrere de tot hi vénen uns grapats de contractes per a la traducció a les llengües que sigui…)
Un Sant Jordi ben maco, JosepArnau, i una rosa. I un petó.