Escrits del darrer viatge per Romania, fa una setmana i escaig. El Castell del compte Dràcula, Transilvania i Bucarest.

Romania  és un país de contrastos. El que duu traje i corbata, passeja al costat d’una munió de pobresa que no s’acaba mai. El país sembla que s’hagi quedat ancorat al passat. Tants anys de Ceausescu van deixar molta petjada.

Per la finestra un reguitzell de colors es deixen veure. Verds, marrons, negres i molts grisos, cap d’ells denota alegria. Estem a finals de novembre, l’hivern real encara no és aquí. Tanmateix, sembla que a banda i banda del tren , tot, alhora, s’ha decidit a apagar.

A fora el fred apreta. Ens ho mostren les xemeneies que treuen fum sense parar i la neu que a mesura que ens apropem a Transilvània es també va mostrant.

Des de la finestra, els contrastos segueixen. Una casa majestuosa fa veïnatge amb un seguit de barraques de palla, fang i xetarra, sembla que la vetlli, com la vidua vetlla al mort.

Vinc de Bucarest, on tot just ser-hi unes hores i ja en volia marxar. Si a finals dels anys 30 Bucarest era coneguda com “la petita París de l’Est”, ara no en té absolutament res de semblant. Els bombardeigs de la II Guerra Mundial, terratrèmols, i sobretot, la destrucció criminal per part del dictador Ceausescu han fet que l’elegància que tingués en el passat quedés reduïda a nivells flagrants. Un consell. Si aneu a Romania de turisme, un dia a Bucarest i com a molt![@more@]

Com més s’endinsa el tren a Transilvània la bellesa de l’entorn és més i més espectacular. El tren segueix enfilant-se entre les muntanyes, on el blanc de la neu ha passat a ser el color predominant. Una neu que va queient a floquets minúsculs però que va deixant gruix.

De petit recordocada nevada rere el vidre de la finestra, bocabadat en veure aquella meravella desfilar.

(…) Torno a Bucarest, altre cop en tren. 2 dies a Brasov (quina meravella!) i Bran. En aquesta darrera vila, els locals hi situen el Castell del compte Dràcula (n’he vist de molt millors). El paisatge fora la finestra és absolutament idíl-lic. El que en pujant era grisos i negres, ara és TOT absolutament blanc. M’agradaria poder-vos traslladar a aquest seient del tren. A banda i banda la blancor ho il.lumina tot. El gruix de neu és considerable, portem un dia amb neu constant i segueix nevant.

Sembla que l’hivern definitivament ha arrivat, com l’os, (Romania és el país del món que en té més) el país porta anys hivernant, sembla que de mica en mica va despertant. Però l’hivern ja és aquí. 

Tweet