Que no es perdin en l’oblit.

Aquesta setmana s´han complert vint anys de la desaparició d´una de les principals figures de la literatura catalana, el poeta, narrador i dramaturg Salvador Espriu. Sembla que amb vint anys n’hem tingut prou per a posar-lo a l’oblit, espero que no sigui així i seguim llegint-lo, com tots els pobles fan amb els seus escriptors.Portem uns darrers temps amb forces pèrdues importants per a la nostra literatura i per a la nostra llengua, Miquel Bauçà, Josep Laporte, entre d’altres, caldria que entre tots i sobretot per les administracions públiques no deixéssim que els nostres escriptors i demés persones que vetllen per la llengua pròpia del país, quedessin en l’oblit pel pas del temps. Des d’aquest humil racó, un poema de l’Espriu, tant llegit fa tant poc temps, però que poc a poc anem oblidant.

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t’emporta,
per la rialla, a l’home
justificat i lliure
que neix del teu silenci. 

[@more@]

This entry was posted in Sense categoria. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *