El dissabte vaig tornar a anar a Can Barça, 2 a 0 contra el Mallorca tot i que patint una mica. Vaig trobar absolutament deplorable l’actitud de l’àrbitre al fer sonar el xiulet per donar l’inici del partit, quan tot just havien passat poc més de deu segons del minut de silenci, que s’havia dedicat a Josep Laporte. Pel demés, el joc del Barça no va ser gaire brillant, com darrerament ve siguent. Malgrat tot segueix guanyant i la resta d’equips estàn molt i molt pitjor, per tant té molt bé poder guanyar la lliga, això sí, no badem. Al camp tot i haver-hi només dos gols, en vam celebrar 5: els dos del Barça, d’en Deco (i un de l’Eto’o, o no) 
, també un del Atlètic de Bilbao (anunciat al marcador blaugrana i que finalment no va ser) i els altres dos de l’Atlètic. Tot un festival de gols, tot i que només en vam veure dos.
Per sort el Mierdid va perdre contra l’Atlètic de Bilbo (moltes gràcies bascos!) i a hores d’ara ja estem a 7 punts del segon. Caldrà veure com juguem aquest dimecres contra el Chelsea i si passem l’eliminatòria. Tant de bó que sí.
[@more@]
Tandebó,
En tot cas, cal remarcar que el dissabte vam tenir la sort de gaudir el doble, per la coincidència dels partits del Barça i del Madrid. Cal remarcar aquest punt, perque no recordava un altre partit que passes el mateix, des de que les televisions van decidir esquarterar la jornada lliguera i treure-li la emoció que tenia sentir per la ràdio l’evolució de la jornada, i reaccionar amb xiulets o aplaudiments, els resultats que s’anaven succeint.
Es una llàstima… però, com diuen al país veí, «que nos quiten lo bailao»
Aquest any toca! Si aquest any no guanyem res ja podem plegar!