Des de fa un temps ençà he iniciat la recerca de l’arbre geneològic de la meva família. Vaig començar ja fa uns anys preguntant a casa el màxim d’informació que poguéssin recordar referida a la família, noms, cognoms, relació parentesca, localitat natal,… fins els darrers dies que he anat al registre civil a demanar partides de naixement per tal de poder anar seguint l’evolució de l’arbre cap a les diverses branques. Recordo quan vivia a Irlanda que hi havia una gran quantitat de nord-americans que anaven cap allí per cercar els seus origens irlandesos, fins i tot vaig acompanyar al de la casa on jo vivia per a que fes la seva recerca, evidentment jo també vull saber els meus origens familiars.
La onomàstica he vist que és un món bastant fascinant. Observar l’evolució de certs cognoms, veuren el possible origen i tantes altres vessants que abasten aquest món. De moment no és que hagi avançat gaire, ja que tot just arribo fins als rebesavis (encara estic en els inicis de la recerca), les ganes hi són per a seguir buscant. Segurement d’ara endavant caldrà fer feina d’arxius i recórrer pobles i arxius de parròquies, ja ho veurem.
He trobat per internet alguns webs interessants per a qui vulgui iniciar la seva particular recerca. Una és aquesta de la Societat Catalana de Geneologia , on hi ha força informació i prou interessant. Aquesta del SANTORAL CATALÀ i també n’apunto una altra de curiosa: Behind the name. Conté un munt d’apartats amb moltíssima informació onomàstica (no us en perdeu cap de les tres). En aquesta darrera hi ha coses ben curioses, com els noms que més es posaren als nadons als EEUU l’any 2003: Jacob, Michael, Joshua/ Emily, Emma, Madison les noies. Els d’Anglaterra i Gal·les l’any 2004: Jack, Joshua, Thomas/ Emily, Ellie, Jessica, .Dades ben curioses com els noms més comuns a Florència l’any 1427: Giovanni, Antonio, Piero, Francesco, Iacopo… també hi surten les dades de Catalunya l’any 2003 (les podeu trobar més ampliament al web www.idescat.net ) a banda de tot això, també hi he pocut trobar la traducció del meu nom a uns quants idiomes, no està gens malament:
Translations for JOSEP:
| BEPPE m Italian |
| FIFI f French |
| GIOSETTA f Italian |
| GIUSEPPE m Italian |
| GIUSEPPINA f Italian |
| HOHEPA m Maori |
| HOVSEP m Armenian |
| IOSIF m Russian, Bulgarian |
| JEF m Dutch |
| JO m & f English |
| JOBETH f English |
| JOCHJO m Esperanto |
| JOE m English |
| JOEP m Dutch |
| JOETTA f English |
| JOEY m English |
| JOJO m & f English |
| JOOP m Dutch |
| JOOS m Dutch |
| JOOSEPPI m Finnish |
| JOS m Dutch |
| JOSÉ m Spanish, Portuguese |
| JOSEBA m Basque |
| JOSÉE f French |
| JOSEF m German, Scandinavian, Czech |
| JOSEFA f Spanish, Portuguese, Czech |
| JOSEFIINA f Finnish |
| JOSEFINA f Spanish |
| JOSEPE m Basque |
| JOSEPH m English, French, Biblical |
| JOSEPHA f English, German |
| JOSÈPHE f French |
| JOSEPHINA f English |
| JOSÉPHINE f French |
| JOSEPHINE f English |
| JOSES m Biblical |
| JOSETTE f French |
| JOSIANE f French |
| JOSIE f English |
| JOSIF m Serbian |
| JOSIP m Croatian, Slovene |
| JÓSKA m Hungarian |
| JOZE m Slovene |
| JOZEF m Slovak, Slovene, Polish, Dutch |
| JOZEFA f Hungarian, Polish, Slovene |
| JOZEFO m Esperanto |
| JOZO m Croatian |
| JÓZSEF m Hungarian |
| JÓZSI m Hungarian |
| JUOZAPAS m Lithuanian |
| JUOZAS m Lithuanian |
| JUUSO m Finnish |
| OSIP m Russian |
| PEPCA f Slovene |
| PEPE m Spanish |
| PEPITA f Spanish |
| PEPITO m Spanish |
| POSIE f English |
| POSY f English |
| SEÒSAIDH m Scottish |
| SEOSAMH m Irish |
| SEPP m German |
| SEPPEL m German |
| XOSÉ m Galician |
| YOSEF m Jewish |
| YOUSEF m Arabic |
| YOUSSEF m Arabic |
| YUSEF m Arabic |
| YUSSEL m Jewish |
| YUSUF m Arabic, Turkish |
| ZÉ m Portuguese |
| ZEF m Dutch |
Acabo el llarg post d’avui amb unes línies prou interessants del primer web que he citat, alhora tot animant-vos a fer la recerca dels vostres orígens.
És molt estesa la creença que tothom que porta un mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té, però, cap fonament.
És del segle XI i fins al XII quan es formen a Catalunya i arreu d’Europa els cognoms. La gent adoptà aquells apel·latius que permeteren distingir-los d’altres persones que portaven un mateix nom. Així, per exemple, de quatre Peres que vivien a una mateixa localitat, l’un tingué el cognom Pineda, perquè vivia a una pineda o prop d’ella, l’altre el de Puig, perquè vivia a una casa situada a un puig o turó, el tercer el de Fuster, perquè la seva feina era treballar la fusta, i al quart li digueren Pere Fort perquè tenia molta força. Quan aquests sobrenoms passaren als respectius fills i descendents es convertiren en autèntics cognoms. Aquest exemple va poder succeir, alhora, a distintes localitats del Principat ja que, de segur, a gran part d’elles, si no a totes, hi havia pins, fusters, puigs i homes forçuts. Per tant, no hi havia cap parentiu entre un Fuster de Tortosa i un Fuster de la Vall d’Aran, o entre un Puig de Mataró i un de Palafrugell, o entre un Fort de Cervera i un Fort de Reus. Afirmar, per exemple, que el cognom Puig és d’origen gironí, és, per tant una inexactitud.
[@more@]
Aquest article està força bé! llàstima que això de cercar noms i demés sigui un poc difícil per jo! La veritat és que després de llegir tot això fa il·lussió posar-se a cercar! 🙂
Realment és fascinant tot aixó que expliques, segur que a més d’un ens entraran ganes d’investigar una mica 😉