Ahir mentre escoltava en Puyal per la ràdio, vaig deixar anar uns quants renecs, fins al segon gol que deseguida vaig apagar-la. Espero (més aviat ho desitjo, com a bon culé que sóc) que el resultat d’ahir, només sigui un petit ensurt. 3 a 0 i una gran repassada que li va fer el Vila-real al Barça. Un petit toc d’atenció, que més val que arrivi a aquestes alçades que no pas més endavant. Des de l’inici de la temporada que vaig anar dient (vegeu la secció esports) que el planter del Barça era molt i molt curt, ho repeteixo, que si no es fitxa malament rai.
Ja que he començat parlant del gran Puyal, que quedi clar que els renecs no anàven cap a ell sinó cap als jugadors, em vull afegir al homenatge que li feia fa uns dies al Suplement de Cultura de l’Avui en Joan Solà. L’homenatge en qüestió era en aquest interessant article. (un altre dia ja parlaré dels homenatges, per què coi hem d’esperar ha homenetjar la gent fins que no es morin?? ) Quantes bones estones he passat escoltant les seves brillants retransmisions i quants patiments també.
Per altra banda llegint un dels bloqs italians que segueixo, posteriorment al diari la Repubblica i també als diaris d’aquí, he vist que a Itàlia s’ha encetat una forta polèmica. Resulta que un jugador de futbol, Paolo di Canio (el de la foto), va celebrar la victòria de la Lazio amb la salutació feixista (braç alçat). Pel que es veu, en una autobiografia, es defineix com a fidel admirador de Mussolini, el qual va fundar l’equip on juga. Sembla que la policia i la federació de futbol italiana, estan investigant la seva actuació. Malgrat que sigui ben coneguda la seva afició al feixisme, el molt pòtul, veient-se-les venir, va dir que era un professional del futbol i que se l’havia mal interpretat, ja que el que va fer no té res a veure amb la política. Quina barra que té!
Fet i fet, com molts esportistes espanyols que simpatitzen igualment amb l’ultradreta (PP i demés púrria), però aquests ho dissimulen una mica més, ja que no han arrivat a aquests extrems (encara).
El monstre del feixisme no hi ha manera que desaparegui, tant aquí com en altres contrades.
[@more@]
Aquest migdia, sí, aquest migdia mentre dinàvem li he preguntat al noi si sabia com avia quedat el Barça ahir. Llavors he sabut que havia estat 24 hores l’home més felliç del món, no perquè hagués perdut el Barça, sinó perquè no m’he n’havia enterat.
Al de la foto només cal que li miris la cara. Amb la cara paga
El problema del feixisme és que als burros els hi sona molt bé…i clar hi cauen tots…per desgràcia encara hi ha massa burros per el món.
P.D. No he dit que tots els feixistes siguin burros, això encara exculparia a algun malparit que corre per el món.