Els espanyols tenen bastant més clar que nosaltres que no en som pas d’espanyols. El problema és que encara hi ha part de la població catalana que creuen que estar a Espanya és ser espanyol. Els catalans o els ciutadans dels Països Catalans no en som pas d’espanyols i això els espanyols ho tenen claríssim.
Us imagineu que l’alcalde de Barcelona digués: cal fer boicot a les avellanes de Constantí ?
PRIMAVERA ANGLESA
No és que un sol massa feble
filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
aquí l’herba esplendent i el vellut de la molsa
tenen llum permanent
i bé poden
recolzar passions amb perfum de jacint
o amb els pètals alats dels narcisos.
Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
com si volgués quedar-se
la imatge pacient del pescador,
la trèmula frisança del bedoll,
o el núvol.
Res del món no existeix fora d’això,
fora d’aquesta
lentitud aparent
amb què se’n van les coses.
(Que punyent ens semblarà el dolor
amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
Però el món va seguint el seu camí.
L’estudiant
ha tancat el seu llibre i es distreu
sembla que amb un bri d’herba.
Però és tot el món que el distreu,
la transparent cortina de sofriments i afectes
que li priva
de llançar-se al somriure esplendorós
d’uns instants que sap breus i que, amb tot,
són els únics feliços.
Narcís Comadira.
[@more@]
