Avui llegia unes dades en una revista que m’han xocat: el 40% de la població de Suècia diuen llegir un llibre a la setmana. Per altra banda en un article força interessant d’ Umberto Eco a l’espressonline.net i que he trobat mercès al web d’en Terricabras. Comenta primerament el fet que en una enquesta realitzada a Itàlia, que el 47% dels entrevistats creien que l’escriptor de El nom de la rosa, creuen que fou Sean Connery, per contra tant sols un 18% responien correctament l’autor, malgrat que només tenien 4 opcions possibles. En l’article que he penjat s’hi pot veure d’altres dades de la lectura i iniciatives que van fer arreu d’Itàlia per a potenciar la lectura entre la població.
Aquí, personalment, crec que no s’intenta potenciar gens el gust per la lectura. Almenys pel que veig a la gent del meu voltant, quasi mai llegeixen un sol llibre (molts d’ells tenen carrera universitaris i tot), segurement si els féssin una enquesta similar a la italiana els resultats serien pitjors. I si els preguntéssin quants llibres llegeixen durant l’any, probablement el que els suecs fan en una setmana, els d’aquí amb un any.
Per no parlar de la resta d’àmbits del món de la cultura, alguns d’ells molt més minoritaris. Em fa la sensació que estem creant una societat d’ignorants i sobretot on hi regna el tantsemenfotisme en tots els àmbits. La culpa, no ho sé pas, segurement sigui compartida entre l’educació que fan els pares als fills i l’educació de l’escola.
Per posar un altre exemple il-lustrant-ho un xic més, fa poc uns amics deien que volien anar al cinema, feia temps que no hi anaven i van decidir fer-ho. Per a saber els horaris van agafar el diari local de la ciutat, doncs bé, semblava que mai haguéssin tocat aquell diari. No sabien ni una sola secció del diari, ni una! Pel que es veu l’únic interès quan obren el diari són les vinyetes i els passatemps.
Si no em creieu feu un cop d’ull a aquests gràfic, on veureu les dades de consum de cultura del 2001. El desinterès per la cultura és preocupant, força preocupant, no em vull imaginar el futur amb aquesta base tant minsa que estem creant. El fenòmen de la incultura està creixent i només fa que crear monstres.
[@more@]
Penso que en aquest país, el nostre, i sempre generalitzant, hi ha una cultura potentíssima que s’aparta cada vegada més del que considerem a partir dels cànons establerts. Subcultura, infracultura? No deixa de ser cultura entesa com la manifestació de la forma de viure, d’expressar-se, etc. d’un poble. És tot tan llarg d’explicar…
«El nom de la rosa» és un dels meus llibres preferits. I la pel·lícula és una de les que crec que, tot i la impossibilitat de reproduir un llibre que sol tenir el cinema i la decepció que això suposa en els que l’han llegit i gaudit, mostra prou bé l’esperit de l’obra i aconsegueix divertir, és a dir, mostrar una nova versió interessant.
Aprofito per donar-te les gràcies per l’ampliació sobre la hiperbòlica persecució de l’Èric. Que Déu l’agafi confessat si no fem alguna cosa més.
La cultura de moment i Déu ens en guardi, encara existeix i com dius la creació a casa nostra és potentíssima, però almenys a mi personalment, em fa la sensació observant el dia a dia, que a la societat hi ha molt pasotisme envers els àmbits de la cultura. L’anomeno desinterès per la cultura, ja que malauradament l’entreteniment es base en Play Stations, tele escombraries,… en canvi, pregunta quantes vegades a l’any la gent va al teatre, o quantes als museus, exposicions, lectures de llibres, diaris,… sortirien unes xifres espantosament ridícules.
No hi ha de què. Que un noi de 14 anys ens hagi d’esperonar, donant-nos una lecció a tots i femt-nos despertar, és molt trist.
Generalmente el norte es mucho mas culto que el sur. Si te fijas, podrás observar la facilidad de palabra de la gente culta y la riqueza de su vocabulario. Lamentablemente la península Ibérica es el sur de Europa con todas sus consecuencias.